Ho confesso, però, finalment he claudicat als encants de la tecnologia punta dels mòbils i he renunciat a allò que més o menys havia pogut anar salvant els últims anys: que el meu mòbil parlés la meva llengua, cosa, d’altra banda, ben normal per a la majoria de ciutadans del món, menys els que vivim en aquest racó de món a tocar de la Mediterrània.
Ja no tinc, per tant, el mòbil en català. Sí que en posseeixo, en canvi, un de preciós, tapa d’acer inoxidable, pantalla de negre brillant, ben estret i petitet, i amb càmera de dos megapíxels, bluetooth, MP3, ràdio i no sé quantes ximpleries més. Per tot això he traït els meus principis. Ho confesso.
Haig de dir, però, en defensa meva que, en aquest camp dels mòbils, pel que fa a la fidelitat a la llengua, ho tenim molt difícil. I pitjor ara que fa un temps, em fa l’efecte, perquè Siemens, que va posar el català als seus mòbils per contrarestar una possible mala imatge pel fet que el Madrid porti el seu logo a la samarreta, ha deixat de fabricar mòbils. L’altra gran casa que també els té de sempre en català, Alcatel, doncs, què voleu que us digui. Els seus terminals estan bé, però, francament, no són com els Nokia o els Sony-Ericsson, per dir un parell de marques líders del mercat i, d’altra banda, tampoc és que n’hi hagi una gran oferta, sobretot si no treballes amb un determinat operador. Així les coses, anara a comprar aquests dies un mòbil de gamma mitjana-alta i que tingui els menús en català és una mica un viacrucis, per no dir, directament, una Passió. Com si no estiguessis prou embolicat amb els punts, les mil i una promocions, el contracte, la targeta, el catàleg amb desenes d’aparells o la cua a la botiga.
M’asseguren, però, que tot plegat està a punt de canviar perquè el febrer passat es va signar un conveni entre la Generalitat de Catalunya i els principals operadors i marques i que, abans d’un any, la majoria dels aparells portaran el català incorporat. És una feina complicada, em diuen, perquè la llei no obliga a introduir la nostra llengua als terminals (mala peça al teler, per tant), però que estan convençuts que ara hi ha voluntat en aquest sentit. També adverteixen que es tracta d’un procés lent que tot just comença ara a donar fruits i que per aquest Nadal ja hi haurà molta més oferta que la dels vuit o deu mòbils d’ara (vegeu-los a www.elteumobil.cat).Sembla que anem pel bon camí, doncs. Però què podem fer, mentrestant? Paciència? Claudicació? No seria més pràctic fer-nos eslovens o lituans, que són ben pocs, però, mira per on, no tenen cap problema per tenir el mòbil en la seva llengua? (Publicat a Presència, número 1864, del 16 al 22 de novembre de 2007)
posted by Miquel Riera @ 5:05 p. m.
1 Comments:
Però quines xorrades de dir!
Aquests nacionalistes ja no sabeu que inventar-vos... Ara resulta que els taxistes de Madrid fan fora als clients que parlen català pel mòbil! Com que van tan sobrats de clientela, es poden permetre el luxe d'anar expulsant la gent del cotxe oi? Porto més de 20 anys anant a Madrid regularment per feina i mai he tingut cap problema amb cap taxista ni amb ningú. El que passa és que hi ha nacionalistes exaltats (catalanistes i espanyolistes) que es dediquen a criticar una "realitat" sense coneixer-la. Prou de tòpics, si us plau! I aviam si viatgem una mica més!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home