divendres, de febrer 17, 2006

Todó, els nacionalistes i la llengua. Lluís Maria Todó, recent guanyador del premi Josep Pla amb «El mal francès», acusa directament, en una entrevista a «El cafè de la república», de Catalunya Ràdio, als vint-i-dos anys de govern de CiU de ser el culpable del baix nivell del català que, segons diu, es parla ara. Diu que, és clar, segurament, també en té bona part de responsabilitat en el problema la pressió del castellà, però insisteix en què l’arrel del problema és en el govern «nacionalista» de Pujol. Un servidor, francament, quan sent aquestes afirmacions no pot fer res més que quedar ben sorprès. D’entrada, el català es parla, s’escriu i s’escolta ara més que mai la qual cosa, amb tota probabilitat, no s’hagués aconseguit amb un govern menys sensible al fet lingüístic. O sí? No fotem.
I en segon lloc, no acabo d’entendre aquesta tendència d’alguns catalans a autoflagelar-se, a l’autoodi, en definitiva. Per què, entre altres coses, senyor Todó, que hauríem de fer per resoldre el problema? Rendir-nos defintivament? Passar-nos al castellà? Desestimar d’emprendre mesures a favor de la protecció i el foment de l’ús del català? O no és amb actituds com la seva que tot plegat s’enfonsa una mica més? Es veu que, al final, resulta que serà el castellà el que necessitarà de mesures proteccionistes! Que li expliquin, per exemple, als editors catalans. M’ho comenta en Josep Cots, editor d’Edicions de 1984, a propòsit de les dificultats que tenen per rebre ajudes per publicar traduccions. «Per assaig, ja no n’hi ha, pel que fa a les de narrativa, la Institució de les Lletres Catalanes només es reuneix un cop l’any, i és clar, així, és impossible, competir amb el castellà», diu Cots, que destaca la importància, pel que fa al volum de vendes d’una obra, de poder sortir encara que sigui només unes setmanes abans que l’edició en castellà. És per tot això i moltes altres coses més que si d’alguna cosa cal culpabilitzar el govern de CiU, és de no haver fet prou per la llengua. O cal parlar de l’ús social del català a la justícia, al cinema o a les empreses?