divendres, de febrer 17, 2006

Adéu a Francesc Ferrer. Acabo de saber la mort, després de llarga malaltia, de Francesc Ferrer, lluitador incansable a favor del país, la seva llengua i la seva cultura. A n'en Francesc el coneixia des de que vaig començar a fer periodisme, de jove corresponsal al Baix Empordà, allà a finals dels setanta. Des de llavors l'he tractat sovint, sobretot a El Punt, on ell col·laborava i on participava en el consell editorial. Aquestes últimes setmanes, quan, malgrat tot, encara ha tingut esma d'escriure i continuar lluitant, ens hem intercanviat alguns emails a propòsit d'un tema que ell havia suggerit i que, malauradament, encara no hem acabat publicant a Presència. Ferrer mantenia que el príncep Felip de Borbó hauria de governar, almenys a l'antiga Corona d'Aragó, com a Felip V i no pas com a Felip VI. Us reprodueixo el que deia una mica més avall.
Et trobarem a faltar Francesc. El país et trobarà a faltar, però estigues segur que la teva lluita ha servit per molt, perquè, entre altres coses, jo pugui escriure en català i publicar en un diari com El Punt i una revista com Presència. Gràcies per tot, Francesc.

Felip VIè.
«Quan l’actual «Príncep de Girona» sigui rei, en successió del seu
pare Joan Carles !, resultarà un problema en la seva numeració ordinal, la
qual si els catalans volem pot esdevenir políticament greu. El meu entendre
em guia a elevar-ho a problema polític i a problemàtica d’Estat amb
intervenció de la Generalitat de Catalunya, i no cal dir tota la classe
política que actualment està al Congrés de Diputats. Aquesta qüestió
caldria plantejar-la en el moment de fer les modificacions de la
Constitució, at`4es que seria una formula prou pedagògica per ensenyar a
tots els cast4llans que ara han anat contra l’Estatut, de que el Principat
de Catalunya era independent políticament parlant. No sé si els diputats d’ERC estan preparats psicològicament per fer aquesta proposta i tampoc no sé si els diputats de CiU tenen prou sentiment català institucional per defensar-ho. El que és segur és que en modificar la Constitució no podem deixar passar aquesta oportunitat. En primer lloc insistir que a la Corona d’Aragó l’hereu de la Corona era "Príncep de Girona". En segon lloc que a la Corona d’Aragó els reis que es varen batejar com a "Felip" no tenen la mateixa numeració ordinal. En conseqüència, caldria exigir que a tots els papers oficials l’ ordinal de la Corona d’Aragó hi figuri oficialment. En
aquesta circumstancia Felip VI de Castella, quan sigui rei l’actual príncep, per nosaltres serà Felip Vè. Aquest fet explica una realitat política molt important, la qual desmunta molts dels arguments esgrimits fa poc en l'elaboració de l’Estatut d’Autonomia. I es tracta del següent. Tots diuen que Espanya es va constituir
o es va fer quan es casaren Isabel i Ferran II el catòlic. Molt bé. Però, resulta que quan va morir Isabel, la va succeir la seva filla Joana, la qual
estava casada amb «Felipe El Hermoso». Ferran el catòlic abandonà Castella
perquè la noblesa no el volia i es tornà a casar amb Germana de Foix. ¿Que
vol dir això?. Això significa que mentre a Castella tenien com a rei a Felip
I El Hermoso, a la Corona d’Aragó continuàvem tenint a Ferran II, de tal
manera que Felip I es morí el 1506, i Ferran II el 1516. Aquest fet
significa que Felip I El Hermoso no va ser mai rei de la Corona d’Aragó, i
si els castellans el compten ordinalment, a nosaltres no ens interessa, i
cal que el proper rei Felip sigui una altra volta a casa nostra Felip Vè.» (Francesc Ferrer 12.12.2005, a la seva bitàcola http://www.francescferrer.net)

posted by Miquel Riera @ 4:41 p. m.