dimarts, de febrer 28, 2006

Ser o no ser. Tinc mig escrit un article per a la revista en què qüestiono irònicament sobre si l'administració catalana és estat o no, i també si realment li importa a l'estat espanyol tot allò que faci referència a la cultura, la llengua i el patrimoni del país. La resposta, evidentment, és molt clara, i és No. Un no ben rotund. L'afer del possible tancament de Ràdio 4 no fa res més que corroborar-ho. A l'estat se li en fum la cultura catalana. Per conrear-la i conservar-la ja hi ha la Generalitat, deuen dir. I com això un piló d'afers més. Com amb el cas de l'Iu Forn, quan de seguida va sorgir el fiscal de l'estat a defensar els militars. A veure si corren tant quan la persona difamada és el president de la Generalitat o qualsevol altra institució catalana. I francament, cada cop més tinc la sensació que tot plegat això és molt positiu. Com deia aquell, si no et volen perquè hi has d'anar? Així que ja ho saben, en comptes d'apropar-nos, cada cop que prenen una decisió contra el país, ens allunyen. Fins que aconsegueixin fer-nos fóra. I llavors no hi entendran ben res de perquè ens en anem. Coi! Si fins i tot entre el govern i el PP estan fent independentista gent tant moderada com en Lluís Foix!