dimarts, de març 11, 2008

Em tornaré a banyar al Ter. Quan jo era petit ens banyàvem al riu Ter, a Torroella de Montgrí. Era abans que l’aigua comencés a baixar contaminada per la porqueria que hi abocaven riu amunt indústries i ciutats en ple creixement, i també abans que la construcció d’un parell d’embassaments a Sau i Susqueda, i l’aigua que d’allà se’n va començar a anar cap a Barcelona, en reduïssin el cabal fins a límits testimonials.
Avui en dia sembla que el riu Ter hagi estat sempre tan poca cosa, però aquells que l’han vist abans de Sau i Susqueda i abans que bona part de l’aigua marxés cap a la gran ciutat, saben que no és veritat. Que l’aigua hi baixava cabalosa i que, afortunadament, no era el pobret rierol que avui és de Susqueda cap avall. Poc abans de la desembocadura, per exemple, la seva amplada era molt generosa –estem parlant d’un centenar de metres– i s’hi podia navegar sense problemes. Avui en dia, entre la mota que hi van aixecar per evitar inundacions i el poc cabal, les coses són molt diferents.
Sempre penso que un dia ens podrem tornar a banyar al riu Ter. Que tornarem a aquella platja prop de la resclosa d’Ullà on anàvem amb tota la colla del casal d’estiu i que ens hi podrem capbussar sense por de prendre mal, no només perquè no hi trobarem plàstics o ferros al fons, sinó perquè l’aigua tindrà les mínimes condicions de salubritat. Potser és que sóc un mica somiatruites i que em crec tot el que diuen els polítics, tot i que fa anys i panys que menteixen respecte a això de restaurar el cabal del riu Ter. L’últim a fer promeses ha estat l’actual conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, que, després de trobar motivades per la campanya electoral les crítiques a les pèrdues de milers de litres a la canonada que porta, justament, l’aigua del Ter a Barcelona, va tornar a assegurar que ben aviat el riu tornarà a tenir tanta aigua com abans, o quasi. Francament, que un conseller de Medi Ambient que ens martelleja dia sí, dia també perquè estalviem aigua, resti importància a fets com el de les pèrdues a Badalona o Tiana, fa una mica de federat. Primer, perquè sembla increïble que no hagin solucionat el problema de manera urgent i, segon, perquè ja n’estem tips, de tanta hipocresia política. És com allò que passava fa anys a Olot, on barrejaven a l’abocador les escombraries que els ciutadans prèviament havien reciclat. O com aquesta paciència que ara demanen als regants de la zona, tips de veure com les promeses de fa més de quaranta anys segueixen sense complir-se. I això que ells sí que han fet les inversions per no perdre aigua com abans.
Em tornaré a banyar al Ter. N’estic segur. I no perquè un polític hagi promès ara pagar el que ja és un deute històric. Sinó perquè la gent que s’estima el riu ho aconseguirà. Em tornaré a banyar al Ter. Ens tornarem a banyar al Ter. (Publicat a Presència, número 1880, del 7 al 13 de març de 2008)

1 Comments:

At 6:25 p. m., Blogger Marc said...

Fa poc més de 3 setmanes vaig anar a fer un volt fins a la resclosa d'Ullà, i realment fa pena.

En una cosa tens raó: mai més ningú no es tornarà a banyar al Ter com havies fet tu i els meus pares i avis. I potser d'aquí quatre dies no hi haurà ni carpes.

Mentrestant, els agricultors hauran de deixar morir els seus fruiters, mentre l'aigua d'una tuberia en mal estat continua llençant milions de litres al mar (i ja ningú no en parla).

Actualment, m'avergonyiria de formar part de la classe política.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home