Arxius vaticans. Qualsevol que hagi visitat el Vaticà, segur que recorda perfectament que la magnificència dels edificis del petit estat no deixa cap mena de dubte sobre el poder que s’ha controlat i, naturalment, encara es controla des d’aquell racó del món. La mateixa plaça de Sant Pere, per exemple, amb la gran columnata i les estàtues que la coronen a banda i a banda, ja és tota una mostra que l’arquitectura ha servit des de sempre per deixar ben clar qui pren les decisions. Una visita als museus vaticans també és molt exemplificant en aquest sentit. Els llargs passadissos que condueixen d’un costat a l’altre del complex o el laberint que s’ha de recórrer per arribar fins a la capella Sixtina són una altra bona mostra del que dèiem. I tot això sense haver vist res, per dir-ho d’alguna manera. Sense haver tingut accés, per exemple, a la biblioteca i als anomenats arxius secrets del Vaticà, on ara fa sis anys es va trobar un pergamí de l’agost del 1308 signat pel papa Climent V que, més o menys, absolia de tota culpa els dirigents del llavors poderós orde del Temple, detinguts i acusats d’heretges pel rei de França Felip IV el Bell. Entre la corrua de pecats que se’ls atribuïen hi havia, a més del d’heretgia, el de sacrilegi, per haver escopit a la creu, i també el de sodomia. El pergamí papal, de totes maneres, no va servir de gaire res perquè els principals dirigents templers van ser cremats a la foguera poc temps després i els seus nombrosos i importants béns, amb castells i fortaleses arreu d’Europa i l’Orient Mitjà, van ser comissats i repartits entre els reis de l’època o la mateixa Església. El document ha estat notícia aquests dies perquè se’n pot trobar una reproducció facsímil en un llibre que acaba de publicar el Vaticà en què, en més de tres-centes pàgines, es poden llegir les actes del procés contra els templers, que va durar gairebé set anys. De fet, la detenció dels templers a França és considerada la primera operació policial a gran escala, ja que van ser tots fets presos la matinada del 13 d’octubre del 1307 arreu del país. En una època en què no hi havia, evidentment, ni mòbils, ni telegrames, ni telèfon, el rei va necessitar un mes de termini i desenes de missatgers per avisar tothom que estigués a punt per aquell dia. Però és evident que el botí dels templers es mereixia això i molt més.Sobre l’orde del Temple i els seus misteris se n’han escrit centenars de llibres, però ni s’han trobat els seus tresors, ni s’ha provat que tinguessin el Sant Grial, ni que haguessin trobat l’arca de l’Aliança o que haguessin anat i vingut d’Amèrica abans que Colom, com asseguren alguns historiadors esotèrics. En tot cas, el que és cert és que les seves llegendes, alimentades durant segles, són més vives que mai. Només cal que feu una volta per la xarxa o que investigueu una mica pels arxius secrets vaticans. Si us ho deixen fer, naturalment. (Publicat a Presència, número 1862, del 2 al 8 de novembre de 2007)
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home