dilluns, de setembre 10, 2007

Liquiditat. No deixa de ser sorprenent com s’arriba a posar de moda una paraula. Des de fa un temps, per exemple, tot és líquid. És líquida la política, la societat, la cultura, el que sigui, tot allò a qui es pugui aplicar aquest concepte definit per Zygmunt Bauman, sociòleg d’origen polonès establert a Anglaterra. Bauman, un dels inspiradors del moviment antiglobalització i un dels pensadors més influents de l’actualitat, manté que la manera de viure a les societats contemporànies és líquida, perquè no hi ha un rumb determinat i perquè està dominada per la precarietat i la incertesa constants. El sociòleg, que prefereix parlar de «sòlid» per referir-se a la modernitat i de «líquid», per referir-se a la postmodernitat, assegura també que aquesta vida líquida contemporània fa que l’home estigui sempre alerta per si no s’ha posat prou al dia, amb por que no li passi per alt algun canvi d’enfocament i quedi relegat en una societat en constant moviment.
I és, doncs, en aquesta societat «líquida», on tot es copia i es difon ràpidament, que la definició encunyada per Bauman és manllevada per opinadors, periodistes i polítics que ara la fan servir per a tot, tal com si fos un comodí. Així, fa uns dies, la Renfe era líquida, igualment com ho eren Endesa, el caos a l’aeroport o a les autopistes. O com també és líquid l’Estatut català, a qui ja van passar el ribot i que aviat potser correrà avall, com l’aigua que baixa.És curiós també com, entre tots plegats, ens retroalimentem. Fa un temps, per exemple, tot havia de ser políticament correcte, expressió arribada dels Estats Units. Des de llavors, hi ha ciutadans i ciutadanes, treballadors i treballadores i associacions de pares i mares. La societat contemporània, ja ho diu Bauman, és líquida, com l’aigua, i no té problemes per lliscar, ser absorbida o infiltrar-se allà on sigui. I és per això que, des de llavors, sentim polítics i altres oradors conspicus utilitzar aquestes expressions fins a extrems que sonen totalment ridículs. Però no tant com aquells que escriuen literalment la paraula amb una «@» pel mig –del tipus «benvolgut@s», convertint-la en una cosa que no és ni carn, ni peix, però sí molt a la moda i que queda molt bé. Convindran amb mi, però, que una cosa és defensar la igualtat entre gèneres i l’altra pretendre canviar la llengua. Però tots sabem fins on arriben alguns falsos progressismes que primer et dediquen mil i un dels seus millors somriures i després t’apunyalen per darrere com només ho farien aquells a qui tant semblen rebutjar.
Les reflexions de Bauman, d’altra banda, són ben actuals aquest estiu en un altre nivell ben diferent, com ho demostra el reportatge que aquesta setmana dediquem a la proliferació de meduses. No hi ha segurament res més líquid que aquests animals –que tenen un 95 per cent d’aigua– i la situació d’incertesa i por que genera la seva presència. Deu ser una prova més que la liquiditat està ben de moda. (Publicat a Presència número 1852, del 24 al 31 d'agost de 2007)