divendres, d’agost 03, 2007

Assessors. A les comarques gironines hi hagut aquests dies un cert rebombori arran que s'hagin fet públics els sous que cobraran els polítics amb càrrec que dirigiran la Diputació provincial –molt més alts que no pas fins ara–, però també pels que s’han previst per aquells polítics sense càrrec, que han anomenat assessors. Resulta que d’assessors amb sou en tindran, –de fet, abans de les eleccions ja en tenien–, tots els grups amb representació a l’ens provincial. Però, què són aquests assessors? Són realment gent que treballa per la Diputació? Gent indispensable pel bon funcionament de la institució que, amb la seva feina, aconseguiran que els ajuntaments, a qui es deu l’ens provincial, en surtin beneficiats? Alguns sí, però la majoria no, seria la resposta. I què fan, per tant? Doncs, treballar pel partit, pel seu partit. Sovint sense ni acostar-se a la seu de la institució que els paga, amb els diners de tots, no cal oblidar-ho. L’altra problema és que els polítics responsables no se n’amaguen de tot això que, convindreu amb mi, és més aviat lleig. Fins i tot, ho justifiquen, al·legant que tothom hi està d’acord i que tothom ho fa, no només a les comarques gironines, a causa de les mancances que hi ha a l’hora de finançar els partits polítics. Quan diuen tothom, volen dir ells, naturalment, perquè, em fa l’efecte que hi hauria molts ciutadans en desacord amb aquest ús més aviat estrany dels fons públics. Estrany i també amb un cert punt d’indecència, no trobeu? I això sense tenir en compte que, entremig, ens han volgut fer creure que han portat unes «dures i llargues» negociacions per veure quin programa tiren endavant quan, en realitat, allò «llarg i dur», ha estat veure quants assessors tindria cada grup i quin sou cobraria.
Francament, un servidor entén perfectament que els partits són la base de la democràcia parlamentària que tenim i desitgem perquè, fins que no es demostri el contrari, i les experiències que hi ha hagut en aquest sentit arreu del món ho assenyalen, no hi ha cap altre sistema que garanteixi les llibertats i els drets dels ciutadans. També entén que aquests partits necessiten gent que treballi per a ells i que aquells voluntarismes d’abans s’han acabat fa temps. I també entén, naturalment, que als partits els calen diners per pagar aquesta gent i, fins i tot, que aquests diners surtin de l’erari públic. El que ja no entén és perquè, després de tants anys, els partits polítics –que, com hem dit aquí mateix en altres ocasions són els que, en definitiva, fan les lleis– no s’hagin posat d’acord per fer-ne una que posi ordre, reglament i estableixi mecanismes de control d’aquest finançament. Ens estalviaríem així espectacles com el de la Diputació gironina, que no fan res més que degradar la classe política, i altres sospites que sovint aixequen sous milionaris per a assessors de feines dubtoses.Ara bé, potser la clau de tot plegat és que als partits la situació actual ja els va bé. Amb menys control, s’ho poden manegar molt millor. I com ho fan tots, doncs, problema resolt. (Publicat a Presència, número 1851, del 17 al 23 d'agost de 2007)

1 Comments:

At 2:11 p. m., Blogger catalunya.ffw said...

El finan�ament dels partits �s el m�s gran responsable de la hipocresia�pol�tica del moment.

Ning� no en parla, per� tothom coneix les vergonyes dels altres.

Salut,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home