Incults i incívics. Des de sempre hi ha gent que de la incultura n’ha fet bandera. Són aquells a qui els agrada presumir i ventar-se de no saber determinades coses del món de la història o la cultura, de no conèixer determinats autors, de no haver vist tal o qual pel·lícula o de coses tan bàsiques com no llegir. L’altre dia, per exemple, poc després que els diaris digitals pengessin a les seves pàgines l’esfereïdora notícia que prop de la meitat dels ciutadans espanyols no llegeixen mai llibres, van començar a aparèixer comentaris d’individus d’aquesta mena. Com aquell que deia: «Ni falta que fa llegir, sent divertida com és la Play Station.» Sense comentaris, naturalment. Però la qüestió és que expressar opinions d’aquest tipus dóna cert prestigi social en determinats àmbits i, a més, aquells que les diuen, sovint, provoquen les rialles dels que escolten. És ben curiós, no trobeu?, que algú es rigui de les seves pròpies mancances. Deu ser la manera que tenen de no voler veure més enllà de si mateixos. D’estar tranquils, de no haver de preocupar-se de res més que no sigui allò que els importa en realitat, ells, la seva família, el que sigui. Una opció de vida, naturalment. I ben respectable, sempre que no afecti la convivència entre veïns, per exemple. Llavors, és clar, esdevé incivisme.Com incívics eren dos homes ben vestits, amb camisa de màniga llarga i corbata, que ara fa uns dies deixaven amb tota la tranquil·litat del món una fotocopiadora de grans dimensions al costat dels contenidors normals de les deixalles o com aquells veïns que van abandonar una mica més avall de casa un sofà i un matalàs, pensant-se que ho recolliria el camió de la brossa. És que uns i altres no sabien que les fotocopiadores, els sofàs i els matalassos s’han de dur a la deixalleria? Que no ho saben, que s’han comportat com uns incívics i que els poden multar? Naturalment que sí. I també que en aquest país encara ningú multa per fets així, deixant de banda alguns casos aïllats. A Suïssa i més al nord sí que multen, però allà també sembla que siguin endreçats de mena. Coses de l’educació, naturalment. Deu ser que aquí encara ens en falta? M’imagino que els dos homes encorbatats potser són els que van escriure allò que ni falta fa llegir, que la Play és més divertida. I que segurament el cap de setmana, mentre soparan amb els amics, es faran el fatxenda i els explicaran com van tenir la barra d’abandonar en ple dia una fotocopiadora, rifant-se d’aquesta manera de l’Ajuntament, de la Generalitat i de totes les campanyes possibles sobre la importància del reciclatge. Cap problema, naturalment. I ells, feliços. I la majoria de la resta de mortals, el dia que fem endreça, tornarem a la deixalleria, malgrat que la instal·lació és lluny i obre en horaris que no és pas que ajudin gaire. Fins que algun dia, farts de ser cornuts i d’haver de pagar el beure, llançarem la nevera vella al contenidor i ens quedarem tan amples. O no. Perquè els remordiments ens impedirien dormir. Per sort. (Publicat a Presència, número 1849, del 3 al 9 d'agost de 2007)
1 Comments:
Has provat el tren per anar de Gi a BCN?
Quan funciona, no hi ha peatges, ni camions, ni caravanes, ni fums.
Clar, és més fàcil queixar-se que la carretera "no és suficient perquè jo circuli a la velocitat que em dóna la gana" i de la manca d'inversions.
Respectuosament,
Ernest.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home