divendres, de juny 29, 2007

Frankfurt. Entre les manipulacions informatives de determinada premsa espanyolista, els misteris sobre la confecció de la llista dels escriptors que hi aniran i la prohibició que han patit els cantautors Biel Majoral i Marina Rossell, això de l’ambaixada de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt ja comença a assemblar-se una mica a una sarsuela d’aquelles que tant entusiasmaven el públic del Paral·lel de Barcelona ara fa cent anys.
Per començar, això que no hi haurà escriptors catalans en castellà, que tant destacaven alguns diaris espanyols, amb la capçalera del Grup Godó al capdavant. Francament, veure determinades portades d’ara fa uns dies feia basarda, sobretot per la mesquina insistència en el tema, més encara quan els mateixos implicats van sortir assegurant que declinaven la invitació per donar tot el protagonisme a la cultura catalana. Tots sabem a qui beneficien aquestes polèmiques, que tenen molt més ressò entre un públic espanyol predisposat a demonitzar tot allò que faci un cert tuf de catalanitat, que no pas en la gent del propi país. I el que sap més greu és que siguin mitjans catalans els que propaguen mentides i manipulen titulars, quan en qualsevol país normal la unitat en aquests temes és gairebé sagrada. I només cal que aneu a fer una volta per França o per Espanya o que us hàgiu fixat, per exemple, en el tractament que van fer diaris com El País i El Mundo, del recentment celebrat congrés de la llengua espanyola. Entre tres i quatre pàgines cada dia, com a mínim, que és el que toca. I aquí, faríem el mateix? Molt temo que l’autoodi frenaria més d’una i de dues iniciatives. Ja se sap que el català no és tan important.
Hi ha després això de la llista dels autors catalans que aniran a la fira alemanya. Una llista amb algunes absències destacades i amb presències inexplicables, que la manca d’un criteri públic a l’hora de confeccionar-la fa encara més sorprenents. No vull donar noms, però només cal repassar el llistat i comprovar que no hi són, per exemple, la majoria dels escriptors que col·laboren habitualment en aquesta revista. I no pas per falta de mèrits, naturalment. Com tampoc no hi són uns quants escriptors valencians que hi haurien de ser, com també n’hi falta algun altre de la Catalunya Nord, i com també n’hi sobren alguns de determinades camarilles barcelonines que sembla que només hi han entrat perquè algú a la conselleria va decidir subvencionar-los una traducció a l’alemany. Quina casualitat. I quina casualitat també que tothom estigui pendent de què passa amb els autors «en castellà», mentre a l’ombra es confeccionava la llista de veritat.I hi ha, finalment, això d’en Biel Majoral i la Marina Rossell, a qui no han volgut en l’espectacle inaugural de la fira perquè els temes que volien cantar –Jo sóc català i Els segadors– no s’ajustaven, diuen, al que es vol mostrar del país. Temps al temps, però, de moment, el que es va ensenyant és com s’aplica la censura. (Publicat Presència, número 1845, del 29 de juny al 5 de juliol de 2007)

posted by Miquel Riera @ 4:16 p. m.