dijous, d’abril 26, 2007

Caçadors de paraules i de país. No deixa de resultar curiós que, en un moment en què són en perill de desaparèixer -si a hores d’ara, quan el lector llegeixi aquest escrit, no ho fan fet ja– les emissions de TV3 al País Valencià; no deixa de ser curiós, deia, que, justament en aquest moment, un programa de la cadena pública catalana, Caçadors de paraules, torni a posar el mapa dels Països Catalans a la petita pantalla. De fet, com escrivia l’altra dia Martí Estruch a Vilaweb, no podia ser d’una altra manera, tractant-se d’un espai dedicat a la llengua comuna. Conjuntures polítiques desafortunades a part, Caçadors de paraules és un dels grans encerts de TV3 d’aquests últims mesos, i amb el mèrit afegit que tracta sobre un tema ben complicat de traslladar a un espai de televisió com és la llengua. Però, com apuntava també l’Estruch, en Roger de Gràcia, talment un Mikimoto renovat i millorat, és la cirereta d’un pastís de molt bon pair; tant, que els vint o vint-i-cinc minuts que dura tot plegat passen ben de pressa i no et faria pas ben res que l’espai durés vint o vint-i-cinc minuts més.
Dèiem abans que Caçadors de paraules ha fet sortir a TV3 el mapa dels Països Catalans més enllà de l’espai El temps, cosa que sempre és d’agrair en una cadena que, amb comptades excepcions, es mou sempre entre i amb referents espanyols. No n’hi ha prou de tenir corresponsalia a les Balears, el País Valencià i a la Catalunya Nord si en el moment de la veritat els referents no són els del país, sinó els que marquen a la capital de l’Estat. I em sembla que ja ens entenem.A propòsit de TV3 i el País Valencià, i de la commemoració, aquest dimecres passat, del tres-cents aniversari de la batalla d’Almansa, que va suposar l’inici del procés de pèrdua de les institucions del país, abolides per Castella, qui si no la cadena pública catalana hauria de vetllar perquè els valencians fossin una mica més coneguts al Principat? Tots sabem del poder dels mitjans de comunicació audiovisual a l’hora d’establir referents, però sembla que aquest no vol ser el paper de TV3, encara que tots sabem que la coneixença i l’intercanvi d’informació serien clau per trencar les barreres de mentides aixecades durant anys entre el nord i el sud del país. I no és pas que siguin només els «valencians que voten el PP» aquells que enlairen murs; també ho fan els catalans que, amb un mal entès sentiment de superioritat –ja ho hem dit en altres ocasions–, es pensen que la seva política i la seva cultura són molt millors que les d’aquells que viuen una mica més cap al sud.Sortosament, programes com Caçadors de paraules demostren que una cosa és la política i una altra de ben diferent, la gent, i que la llengua que ens uneix ho seguirà fent durant molt temps. Malgrat les mentides, les calúmnies, les veritats a mitges, els menyspreus i la ignorància. I si no ho teniu clar, aneu a fer un volta per Xàtiva, per exemple, com va fer en Roger de Gràcia en un dels primers programes de Caçadors de paraules. (Publicat a Presència, número 1.835, del 27 d'abril al 3 de maig de 2007)

posted by Miquel Riera @ 7:18 p. m.