Canvi climàtic i neandertals. Clive Finlayson, expert en l’estudi de l’extinció dels neandertals i que ha investigat les restes aparegudes a la cova Gorham de Gibraltar, on presumiblement van viure els darrers exemplars d’aquesta espècie humana, acaba d’aportar noves dades sobre la qüestió. Finlayson va explicar fa pocs dies a Tarragona, on va participar en un cicle de conferències coordinat per l’arqueòleg Eudald Carbonell, que la desaparició dels neandertals estaria lligada a un canvi climàtic brusc, de condicions adverses, amb molta més fred i sequera. De fet, es podria dir que els neandertals van tenir mala sort, creu Finlayson. «Si en lloc d’avançar cap a un refredament que va provocar un paisatge d’estepes, les condicions climàtiques haguessin estat més favorables, possiblement avui jo hauria estat un neandertal explicant l’extinció de l’Homo sapiens», va ironitzar l’investigador, que va insistir que l’extinció dels neandertals es va deure més a factors biogeogràfics que no pas a una presumpta superioritat de la nostra espècie. El científic ho va comparar amb el que succeeix actualment amb el linx ibèric. «Per molt que ens hi capfiquem, si no es té cura dels espais on viu, aquest està condemnat a desaparèixer perquè s’estan aïllats els grups, de manera similar a com va succeir amb els neandertals. L’aïllament va condemnar els neandertals a una manca d’intercanvi genètic, amb els processos inevitables d’endogàmia que haurien debilitat les poblacions, aïllant-les encara més i condemnant-les a la seva extinció biològica», va concloure.
Sobre canvi climàtic, però no pas del que va afectar els neandertals, en va parlar també fa uns dies a Tarragona el mateix Eudald Carbonell. En ple debat sobre el tema, l’arqueòleg va reiterar que sempre hi ha hagut canvis climàtics i que ara avancem cap a una glaciació. «Els estadis de refredament o escalfament del planeta responen a uns cicles naturals del procés d’autoregulació tèrmica de la Terra. Una altra cosa és que nosaltres haguem contribuït a afavorir una tendència natural, però nosaltres no hem canviat el clima. La qüestió és com, amb consciència crítica d’espècie, ens organitzarem per afrontar aquests canvis», va afirmar. Carbonell va explicar que fa 4.000 anys feia més calor que en l’actualitat, va recordar també que a l’edat mitjana, als segles XII i XIII, la temperatura també era més alta que ara, la gent vivia fins als 1.800 metres, però només uns anys més tard, al segle XVIII, va haver-hi «un refredament terrible». És a dir, va treure una mica de ferro a tot l’afer del canvi climàtic i va venir a recordar que el planeta té uns cicles que s’han mantingut invariables des de sempre, la qual cosa en aquests temps en què sembla que tothom s’atreveix a fer prediccions a curt termini sobre coses tan difícils de predir com el clima, no deixa de ser important; que ja hem vist com han anat les previsions sobre població, per posar només un exemple. Una altra cosa és que no hàgim de fer cas de les alarmes que la Terra ens dóna, no fos cas que ens passés com als neandertals, que també podria ser, però no sé per què, en aquest tema sóc allò que em podríem dir canvi-climàtic-escèptic. I només cal recordar, per exemple, que l’estiu del 2002 va fer més aviat fred, que la primavera del 2004 va ploure quasi cada dia i que d’hiverns com aquest n’hem tingut uns quants. (Publicat a Presència número 1827, de 23 al 28 de febrer de 2007).
posted by Miquel Riera @ 6:22 p. m.
1 Comments:
Interessant.
L'Eudald Carbonell (Ripoll) i el Robert Sala (Salt) són dos grans antropòlegs i tenen una sèrie d'idees interessants. Després de llegir el teu post, m'ha vingut a la memòria un dels seus llibres "Encara no som humans", molt recomanable.
Salutacions.
Dani Coll
Tens pressa ? http://sensepresses.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada
<< Home