Només. Al començament van dir sinó (exemple: No té sinó un fill); després es van inventar tan sols; més tard, solament, i a poc a poc estan canviant a sol i a sols, que ja s’assemblen molt a solo.
Anar-se’n. Prefereixen dir marxar, que vol dir ‘marcant el pas’. També diuen marxar en lloc d’anar i sortir. S’eviten utilitzar els apòstrofs i els guionets. També han fet desaparèixer tocar el dos, guillar.
Acostar-se. Creuen que vol dir ‘jeure’ i s’han inventat apropar-se.Fer. És massa diferent de hacer. Han canviat el significat de realitzar i arreglat.
A fer li tenen una mania especial, i per no dir-la s’han inventat paraules molt rares, per exemple: formalitzar.
Aviat. Van començar dient prompte i ara s’han inventat en breu, que és incomprensible.
Cap. En lloc de «no hi ha cap motiu», diuen «ni un motiu», perquè sigui igual a ninguno.
Fer nosa. S’han inventat entorpir.
Engegar. Unes quantes bajanades que s’han inventat per no dir engegar: posar, arrencar, activar, encendre.
Escampar-se. En lloc de dir que «les idees o les malaties s’escampen» diuen que s’estenen, com si fossin una bugada.
Dir. Vet aquí una mostra de les coses que arriben a dir per no dir la paraula dir: assenyalar, assegurar, reiterar, mantenir, estipular, recalcar, subratllar, sentenciar, proferir, valorar, argumentar, formular, revelar, confessar, evidenciar, articular...
Trigar. Prefereixen tardar, que és igual que en espanyol.
Treure. Sembla català, per tant diuen retirar, enretirar, apartar, arrencar... L’última: estirar.
Trobar. Paraula fonamental en qualsevol idioma (occità: trobar, francès: trouver, italià: trovare). Però és diferent de encontrar. Per tant, diuen localitzar (to locate), que vol dir una altra cosa. I en lloc de trobada, han pogut trobar encontre.
Capellà. Ara diuen sempre sacerdot.
Capsa. Diuen sempre caixa, que és una altra cosa molt diferent.
Tenir, tindre. També li tenen una mania especial, i per no dir-la s’han inventat coses molt rares: aconseguir, disposar, fins i tot patir.
Mare de Déu. Sempre s’ha dit així, i ara l’han canviat a verge, que vol dir una altra cosa que no cal explicar. Passa igual amb les marededéus, que són figures o imatges no pas verges.
I pel final, una de collita pròpia: a TV3 van desitjar un «Feliç 2007» el dia de les campanades des de la torre Agbar. És clar que feliç és al diccionari, però també és veritat que s’assembla molt més al feliz castellà que no pas el Bon any nou tradicional.
La llista, doncs, és molt més llarga, però amb exemples tant o més preocupants que els que acabem de mostrar-vos. Com diu també el meu corresponsal, «de barbarismes sempre n’hi ha hagut, el problema és que abans els assenyalaves a algú i aquest et donava les gràcies; ara et diuen que ja s’entén.» I així ens va... (Publicat a Presència, número 1819, del 6 a l'11 de gener de 2007)
posted by Miquel Riera @ 1:48 p. m.
7 Comments:
Fa molt temps que estic subscrit a una llista que es diu "rodamots", on cada dia feiner t'envien per correu electrònic un mot en català, la seva definició, i uns quants exemples extrets de llibres o revistes. Cada dia n'envien un de diferent, i es poden consultar al seu web.
Més d'un cop he pensat que estaria molt bé, i seria molt constructiu, fer una cosa similar amb els barbarismes o expressions foranes.
Vosaltres que sembleu prou lletraferits, perquè no us hi animeu? :-)
Es podria començar amb un que fan tot sovint els blocaires: "post" que hauria de ser "article" (termcat dixit), o bé "entrada".
A mi no em faria res donar-hi un cop de mà en la part tècnica, si fes falta.
Josep,
Gràcies per la suggerència. Em miro això que dius.
Miquel
Ep, ja n'hi ha un altre per a la llista, suggerència ha de ser suggeriment!
;-)
Guaita, ara us en diré un de força divertit. Com que les companyies telefòniques són tan primmirades pel que fa a la llengua, et pots trobar escrites (o dites) coses com ara:
cobro/cobrament revertit o invertit o què sé jo.
El terme genuí que substitueix aquesta bajanada és: cobrament a destinació. I avall va.
I si teniu vertigen, ara us n'etzibo una altra que fa riure de tan aventurera que vol ser:
a aquestes alçades...o encara pitjor, a aquestes altures.
Apa aquí, quin merder. Amb a hores d'ara, n'hi ha prou, oi?
Una petita anècdota per als ultracorrectors inútils (a la manera del revisor del word, etc.):
L'àvia em va a plaça i demana a la peixatera una castanyola. La dona li contesta que no sap ben bé quin peix deu ser una castanyola i que, de ben segur, s'ho ha inventat o deformat. No pot ser altrament, perquè és una velleta que repapieja, pensa.
Així doncs, decidida a ajudar una persona desvalguda, la peixatera comença d'assenyalar amb el dit tot el bé de Déu de pesca que té exposada a la parada. Al capdavall, encerta una bestiola de color rosat que provoca espasmes de joia a la meva àvia.
La resposta de la peixatera és contundent: -Ah! Vet aquí que no l'entenia. Això és una palometa!
Quèeee???!!! D'això, no en venen ni al cinema :D.
I per acabar (*per últim) una petita llista amb la correspondència genuïna perquè us hi entretingueu:
*viruela ---- pigota, verola
*zanja ----- rasa
*estante---- lleixa, prestatge
*prendre el pèl----- rifar-se, passejar-se, aixecar la camisa
*tirat regalat, a un preu rebentat, o molt barat
*tartaleta----cassoleta (dolça/salada)
*taladro---trepant
*a tope---a tot gas, al màxim
*donar temps---tenir temps
*portar temps---fer temps
*tabic---barandat, envà
*fer el suec----fer el longuis
*fer oïdes sordes---fer el sord
*soplet---bufador, tudell
*sesgat---tendenciós, deformat
*salmonete---moll
*treure la loteria---treure a la rifa/treure la sort
un altre dia, ja us en diré més
Publica un comentari a l'entrada
<< Home