dimecres, de desembre 27, 2006

Canvi automàtic. Cada cop que he tingut la sort de poder viatjar als Estats Units i, per tant, de conduir-hi, he tornat a casa dient meravelles del trànsit a les carreteres i autopistes nord-americanes. Hi ha excepcions, naturalment, però, en general, i segurament, o bàsicament, perquè els controls són molt forts i les multes molt elevades, allà tothom respecta escrupolosament els límits de velocitat –tant dins les vies urbanes com fora–, amb la qual cosa la conducció assoleix un ritme ben tranquil.El cas és que –i això em sembla que ho pot confirmar tothom que ha conduït pels Estats Units–, en tornar a casa és quan es fa més evident que aquí conduïm de manera molt més bèstia, per dir-ho d’una manera clara i senzilla.El contrast és tan gran que un triga uns quants dies a adaptar-se a frenades sobtades, cotxes que circulen com bojos, gent que gira aquí i allà de qualsevol manera, els clàxons que sonen ara sí, ara també. Ràpidament, però, ens acostumem a l’estrès del trànsit nostrat i, fins i tot, ens sembla impossible que les coses siguin tan diferents a l’altra banda de l’Atlàntic.
Un servidor sempre ha pensat que el fet que els americans tinguin vehicles amb el canvi automàtic era un dels factors de la tranquil·litat del trànsit al seu país, entre altres coses, perquè un cotxe d’aquestes característiques predisposa, i en això segurament hi estaran d’acord els que n’hagin dut o en duguin, a una conducció més pausada. I que, per contra, el sistema de canvi manual porta cap a una manera de guiar els cotxes més esportiva i, per què no, més agressiva.
El debat entre els partidaris dels dos models –el primer, majoritari als Estats Units, i el segon, a Europa– i els motius pels quals un no triomfa aquí ni l’altre allà, fa anys que existeix entre els amants del motor. Només heu de fer un tomb per alguns fòrums d’internet per comprovar-ho. Els partidaris del canvi manual argumenten que, amb aquest, tenen més control del vehicle, mentre que els altres assenyalen que amb l’automàtic s’obté més agilitat i, sobretot, més confort en la conducció. Aquests últims també defensen que els últims avenços en electrònica ens han portat uns canvis automàtics que són una autèntica meravella. També diuen que, quan se n’ha provat un, ja no vol es saber res més dels canvis manuals.
Josep Casanovas, periodista del món de motor, ho té clar i, com ell, em fa l’efecte que cada cop n’hi ha més: «Pel que fa al consum, no hi ha diferència entre un i l’altre, però estic segur que el trànsit a casa nostra guanyaria fluïdesa si la majoria de cotxes portessin canvis automàtics. Penseu només en el temps que es podria guanyar en les arrencades als semàfors!» De moment, tot i que cada cop són més a l’abast dels conductors europeus, els cotxes amb canvi automàtic no acaben de triomfar.Deu ser que aquí ens agrada més el trànsit esbojarrat que tenim, malgrat que cada dia hi perdin la vida uns quants ciutadans. I també deu ser segurament per això que la proposta de reduir a 80 km/h la velocitat per l’àrea metropolitana ens ha semblat tan fora de lloc. (Publicat a Presència, número 1818, de 29 de desembre de 2006 a 4 de gener de 2007)

posted by Miquel Riera @ 10:50 a. m.