divendres, de novembre 17, 2006


Prevenir o reduir danys. Hi ha iniciatives de l’administració que fan feredat. Aquestes últimes setmanes, per exemple, hi ha uns equips del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es dediquen a anar pels instituts a presentar als joves de tercer d’ESO –d’entre tretze i catorze anys– una campanya sobre el consum de cànnabis. No és pas, però, una campanya on es desaconselli totalment als nois el consum d’aquesta droga, sinó que es parteix de la base –almenys així es desprèn del fullet i del que els van dir– que la majoria són ja consumidors habituals de maria i haixix. I potser sí que és veritat, però no deixa de ser sorprenent que en comptes d’educar en la salut i d’advertir-los dels greus danys que poden patir si consumeixen haixix, Salut es dediqui a dir als joves que vigilin que «el costo sigui de la millor qualitat possible», que si planten maria ho facin amb discreció ja que aquest és un tema que «continua sent il·legal», que no condueixin si han fumat, o que «a vegades, el cànnabis no s’assenta bé» i que es poden «pillar blanques», és a dir, una baixa de tensió.
Totes aquestes instruccions són recollides en un fullet que imita les capses d’una marca molt popular de paper de fumar, amb què es deuen liar el noranta per cent dels porros del país.Francament, i ja sé que potser ho han dit als nois, però no trobeu que fóra molt més adient advertir-los, per exemple, que el consum de cànnabis pot provocar confusió, letargia, percepció alterada de la realitat i estats d’ansietat, o que està constatada la potencialitat d’aquesta droga com a element desencadenant de psicosis i quadres delirants? O que hi ha dades que indiquen que en homes joves un consum regular pot produir un retard en l’inici de la pubertat i en dones joves pot causar problemes en el cicle menstrual. O que, segons un estudi recent del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol, les seqüeles d’aquesta droga s’accentuen si es comença a consumir abans dels quinze anys, amb descens del rendiment escolar, augment de l’absentisme, conflictivitat o més risc de trastorns neurològics? O què el fet de ser consumidor regular de haixix obre el camí cap a drogues més dures?
Tots els professionals, i m’imagino que els que deuen haver pensat aquesta campanya també, saben que en els últims anys ha baixat molt la percepció de risc que tenen els joves sobre el consum de cànnabis. Un descens al qual, em fa l’efecte, contribueixen, i molt, campanyes com aquesta de Salut, que més que per la prevenció, aposten clarament per la reducció dels danys, com si ja fos del tot inevitable que milers de joves s’aboquin inconscientment al consum d’una droga que, a més, els és presentada com a una cosa guai. Talment com si es tractés d’un videojoc. Com si el problema no fos real; quan ho és, i molt. Ara bé, és molt més còmode no fer res per resoldre’l. I que els joves i la societat futura en pateixin les conseqüències. (Publicat a Presència número 1812, de 17 a 23 de novembre de 2006)

posted by Miquel Riera @ 3:53 p. m.