Proves nuclears. Ara que comencem la setmana amb la notícia que el règim estalinista de Corea del Nord acaba de fer la seva primera prova nuclear, seria bo acabar-la recordant que, justament fa pocs dies, França acaba de reconèixer que els assajos nuclears a l’atmosfera que va realitzar entre els anys 1966 i 1975 en dos atols del Pacífic sud haurien afectat algunes illes de la zona, tal com se sospitava des de fa anys, a causa sobretot de l’augment dels càncers de tiroide entre la població en llocs relativament poblats com ara Tahití. La mesura, que suposarà fer revisions mèdiques a unes dues mil persones, arriba amb més de trenta anys de retard i després de nombrosos queixes dels grups independentistes i ecologistes de Tahití i altres illes de la Polinèsia. «Fins ara no hi havia res. Ara ens diuen que hi ha alguna cosa. Què ens diran l’any vinent?», es preguntava l’altre dia al diari Libération Patrice Bouveret, responsable de l’Observatori de les Armes Nuclears Franceses. Bouveret va reclamar que el Ministeri de Defensa francès desclassifiqui els documents de l’època per tal de poder comprovar la veracitat de les informacions governamentals. Però França no sembla disposada a anar tan lluny. Almenys de moment, i al·lega el banal argument que d’aquesta manera es podria encoratjar la proliferació de l’armament nuclear! Amb aquests documents a la mà, el grup de Bouveret pensa, però, que quedaria demostrat que el govern francès, sabia, des del primer moment, que els assajos nuclears fets a la Polinèsia havien tingut conseqüències per a la població, que hauria rebut, almenys en sis ocasions, pluges radioactives. França va realitzar, entre els anys 1966 i 1996, és a dir, fa quatre dies, més de dos-cents assajos nuclears als atols de Moruroa i Fangataufa, a l’arxipèlag de les Tuamoto, quaranta-quatre dels quals es van fer a l’atmosfera.Aquest mètode es va abandonar l’any 1975, quan es van començar a fer explosions subterrànies, les conseqüències nefastes de les quals també han estat denunciades: a les aigües dels dos atols s’hi han trobat restes de material radioactiu. Els experts creuen que la roca volcànica i inestable de l’atol hauria cedit per la força de les explosions nuclears i que els gasos radioactius s’haurien barrejat amb l’aigua.Tot plegat, ja ho veieu, res que no se sabés o que no es pogués preveure. Però això sembla importar ben poc a uns governs –en aquest cas el francès, però els hi podríem posar tots o quasi tots– més preocupats per la presumpta i etèria seguretat nacional que no pas per la salut dels seus ciutadans. Sobretot si aquests viuen a l’altra costat del món. (Publicat a Presència número 1807, del 13 al 19 d'octubre de 2006)
posted by Miquel Riera @ 3:52 p. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home