dimecres, de setembre 13, 2006

Sobreadvertits. Una de les coses que més m’han impactat cada cop que he tingut la sort de poder viatjar als Estats Units és la gran quantitat de rètols d’advertència que hi ha arreu. Des de simples senyals que adverteixen de la prohibició d’aparcar en una zona reservada als clients d’un restaurant, per exemple, fins a d’altres, de ben absurdes, com una que vam trobar en un parc per a mainada de Califòrnia que advertia, en un castellà més aviat macarrònic, del fet que les atraccions que hi havia –uns simples gronxadors– podien cremar si aquell dia havia fet massa sol. Un fet obvi, naturalment, però que segurament no ho deu ser tant en un país on a cada cantonada hi ha un advocat disposat a reclamar diners a la més mínima oportunitat que es presenti.El problema és quan aquestes advertències voregen l’absurd, com aquell paquet de cacauets on s’hi deia que s’havia d’obrir l’envàs abans de menjar-se el producte –és que això no ho fa tothom!–, o aquell llibret d’instruccions d’un cotxe que avisava de la possibilitat que el capó caigués al damunt de l’usuari si abans no s’havia aixecat la corresponent barra que l’aguanta –però, si us plau, cal avisar-ho això?Tota aquesta absurda política preventiva ja s’està traslladant també aquí i, si no, mireu algunes de les increïbles advertències que vam trobar ara fa uns dies en un llibre d’aquests per a infants en què hi ha diversos botons que, prement-los, emeten sorolls. «Feu servir un tornavís de creu per treure el vis.» Això us ho diuen perquè no agafeu un ganivet i us talleu, que encara els posareu una demanda! «Retireu la tapa per obrir el compartiment de les piles.» Com ho faríem, si no! «Retireu les piles usades i llenceu-les immediatament. Instal·leu les noves piles amb el signe + cap amunt.» Ja sabem que som una mica totxos a l’hora de fer determinades coses, però tampoc calia precisar tant. O si? «No recarregui piles no recarregables» Uf!, aquesta sí que és bona. «Aquest equip només utilitza piles cel·lulars de botó AG13. No en feu servir d’altres.» És que si ho fem, segurament no funcionarà, no? I encara una última: «S’han de canviar les piles quan els sons es barregen, es distorsionen o es debiliten.» Això és el que els passa a tots els aparells que van amb piles, no? I que jo sàpiga, em sembla que fa anys i panys que la pràcticament tota la població en té coneixement...Bé, ja ho veieu. Quin cúmul de despropòsits en tan poques línies, i encara ens en deixem, perquè al llibre hi ha tota una pàgina plena d’advertències absurdes. I això que només es tracta d’un simple llibre per a mainada, una joguina com milers d’altres que es venen al món cada dia. Una joguina que és evident que ha d’estar fabricada amb la màxima qualitat possible perquè cap nen prengui mal; però sovint tinc la sensació que entre tots n’estem fent un gra massa de tot. Com si no hi hagués terme mitjà.I el pitjor del cas és que no sembla pas que tot plegat tingui aturador: encara algun dia –no ens n’estranyéssim pas– ens avisaran que tal llibre o tal joguina no es menja. No fos cas que a algun nen se li acudís fer-ho, els pares protestessin i els fabricants haguessin de pagar una demanda milionària! (Publicat a Presència, número 1801, de 3 de setembre de 2006)

posted by Miquel Riera @ 1:27 p. m.