dilluns, de juliol 17, 2006



Tecnològicament superior. No sóc, com encara n’hi ha pel món periodístic i intel·lectual, d’aquells perepunyetes respecte a les noves tecnologies. Tot el contrari, l’any vinent farà deu anys que tinc connexió regular a la xarxa a casa i us podria explicar, per tant, com hi han canviat les coses des d’aquells temps. Tampoc sóc, però, dels que pensen que el món s’acaba a Internet i que, a partir d’ara, tot passarà o haurà de passar per la xarxa. De proves que no serà així –malgrat els auguris de certs profetes de la tecnologia–, n’hem tingut abastament aquests últims anys, durant els quals sí que és cert que Internet ens ha canviat moltes coses –el correu electrònic n’es una de les més palpables, la compra de determinats productes com ara els viatges n’és una altra, sense oblidar-nos de tot el que fa referència a accés a vídeos, música o jocs–, però també és veritat que no se n’han modificat tantes com s’havia dit, i per això continuem, entre altres coses, llegint diaris i llibres en paper.Tot plegat ve a compte d’unes afirmacions que l’editor Ernest Folch va fer en l’encontre de creadors L’escriptura i el llibre en l’era digital, que el KRTU, el centre d’avantguardes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va organitzar ara fa uns mesos a Lleida i que ara s’han recollit, com la resta, en un volum. Folch va fer a Lleida Una breu reflexió sobre el futur del llibre. Raons per a l’optimisme, en la qual formulava, abans de la reflexió final que ens interessa, quatre apunts també molt encertats sobre el tema: «No és veritat que hi hagués una crisi de mercat. No hi havia menys lectors, hi havia massa llibres! No és veritat que hi hagi una crisi de la literatura catalana. I no és veritat que no hi ha un mercat potent i que pot créixer», assegurava Folch, que feia una clara aposta per la qualitat abans que per la quantitat.I la reflexió final. Simplement molt encertada: «No és veritat que el llibre com a tal hagi de desaparèixer. No crec en l’apocalipsi, en un futur sense llibres. El llibre no sobreviurà pels arguments romàntics (és bonic, el paper fa bona olor, etc.) sinó per arguments tecnològics: te’l pots endur a tot arreu, l’accés a la informació és molt ràpid, no depèn de cap font d’energia, retornar a una pàgina marcada, rellegir, portar-lo a la butxaca, regalar-lo, és molt senzill. Res és més manejable i pràctic que un llibre, és a dir, res és tecnològicament superior a un llibre. Per això sobreviurà sempre.» Igualment com els diaris, m’agradaria afegir-hi, malgrat els auguris fatals de determinats gurus de la comunicació, que semblen oblidar les lliçons de la història, com aquelles que diuen que la ràdio no va eliminar els diaris, ni la televisió ho va fer amb la ràdio. I si no, el temps ho dirà.En tot cas, no deixa de ser curiós que les intervencions de l’encontre aquest de Lleida només es trobin impreses i no pas penjades a la xarxa. Potser tan sols es tracta d’un tema pressupostari, però en tot cas és ben simptomàtic de les veritats que expressava l’Ernest Folch. (Publicat a Presència número 1794, del 14 al 20 de juliol de 2006)

posted by Miquel Riera @ 11:27 a. m.