dilluns, de juny 12, 2006

A l'èxit per Internet. Això d’Internet no té aturador, no exactament per fer-hi molt de negoci, que semblaria més aviat que no, sinó com a gran eina d’entreteniment. L’últim gran èxit és la tecnologia que permet veure vídeos sense descarregar-los a l’ordinador, a través de pàgines com Youtube, creada fa poc més d’un any i que ja s’ha convertit en una de les més visitades de la xarxa, tant que grans empreses com Google o Yahoo ja s’han afanyat a imitar-la. Penso que Youtube és bàsicament un lloc per passar-hi l’estona, d’aquí la raó del seu gran èxit, a part, naturalment, de la facilitat de penjar-hi els vídeos i la rapidesa i la bona qualitat amb què es poden veure. És per això que centenars de milers de persones, bàsicament joves, hi fan camí cada moment a la recerca d’imatges de qualsevol tema, segurs que n’hi trobaran. Entre altres coses, perquè a Youtube hi és tot o gairebé tot, des dels gols del Barça en la final de París, el concert del grup més tronat o anuncis divertits, fins a les més inversemblants de les trapelleries adolescents. I vídeo que els agrada, vídeo que comparteixen. A partir d’aquest moment, la cadena és imparable. I si no, que ho preguntin als pioners del tema, el grup britànic Artic Monkeys o a l’andalús El Koala, primer triomfador hispànic a Youtube amb el seu tema Opá, yo viazé un corrá, que ja s’ha convertit en la cançó de l’estiu, abans fins i tot que arribi de veritat la calor.Tornant a El Koala, el seu èxit fulgurant és digne d’estudi i tot plegat fruit d’aquesta nova tecnologia que permet l’intercanvi ràpid de vídeos. Efectivament, Manuel Jesús Rodríguez, que és el nom real d’aquest El Koala, és un senyor de la comarca de l’Axarquía, a Málaga, que fins fa poc compaginava el seu ofici de paleta amb la música, un camp on fa més de vint anys que es mou amb diferents grups. El tema que l’ha dut a l’èxit té, de fet, més de cinc anys d’existència, tot i que el vídeo, que és per on li ha arribat la popularitat, va ser enregistrat a finals del 2005, poc abans de la sortida de l’àlbum Rock rústico de lomo ancho, que és on està inclòs. Però, com dèiem, la carrera a l’èxit comença el 19 d’abril passat, quan algú va penjar el vídeo de la cançó a Youtube. A partir de llavors, i alguna cosa devia tenir perquè això passés, es va estendre com la pólvora. A casa, per exemple, la cadena ens el va enviar a primers de maig, però es veu que abans l’home ja havia sortit amb en Buenafuente, a El guiñol... i en altres programes de televisió, que van contribuir, ara sí massivament, a popularitzar l’home i la seva cançó. Tota una mostra que, a principis del segle XXI, el públic encara pot decidir, per sort, si val la pena fer pujar a l’Olimp de la popularitat alguna cosa que els experts més experts de les discogràfiques han rebutjat. Encara que, malauradament, tota aquesta teoria se’n va en orris veient altres vídeos que també triomfen aquests dies a la xarxa com l’enganxós Amo a Laura. Deuen ser els signes d’aquests temps, en els quals l’entreteniment a qualsevol preu és el nostre pa de cada dia. (Publicat a Presència, número 1789, de 9 a 15 de juny de 2006)

posted by Miquel Riera @ 6:39 p. m.