dimecres, de juny 21, 2006

Un contracte per a mestres. Comentàvem ara fa una setmana les ingents possibilitats d’Internet com a eina d’entreteniment a partir de les pàgines de ràpida visualització de vídeos, però van deixar de banda les moltes estones que dedica la gent a enviar-se i reenviar-se tota mena de documents, sobretot del tipus Power Point amb tot de fotografies més o menys interessants i frases més o menys transcendentals, però també simples textos que expliquen històries sovint presumptament divertides. Són les clàssiques cadenes de correus electrònics, gairebé tan antigues com aquest sistema de comunicar-nos que ens va revolucionar la vida encara no fa ni deu anys, almenys de manera més o menys general.Un d’aquests correus reparteix aquests últims dies per la xarxa un document històric –sovint delirant si no fos perquè és ben real– sobre un contracte que es feia a algunes mestres l’any 1923. Com passa sovint a Internet, la informació és molt minsa. En cap lloc del document, que corre en castellà, s’hi diu, per exemple, d’on és aquest antic i sorprenent «contrato de maestras» que, per exemple, obligava les dones que el signaven a comprometre’s a no casar-se, sota amenaça que l’acord quedaria completament anul·lat. La mena conservadora que el va redactar, però, no es va aturar aquí, que Déu n’hi do. Vegem altres punts. Com els que prohibien les mestres «caminar en companyia d’homes», «anar a les gelateries del centre de la ciutat», «abandonar la població sense permís» o «ser fora de casa entre les vuit del vespre i les sis del matí». En el contracte també s’obligava les signants a «no fumar cigarretes», a «no beure ni cervesa, ni vi, ni whisky» –sorprenentment no deia res d’altres begudes alcohòliques de més grau!– i a «no viatjar en cotxe amb cap home, excepte germans o pare». Naturalment, les mestres havien de «vetllar» pel seu aspecte personal. Així, tenien prohibit «fer servir roba de colors brillants», «tenyir-se el cabell» o «maquillar-se o pintar-se els llavis». En el contracte s’especificaven també altres coses absolutament insòlites com ara «fer servir almenys dos enagos» o «no usar vestits que quedin a més de cinc centímetres per damunt dels turmells»; tot això, al costat de tot de normes sobre com mantenir neta l’escola. Tot de bestieses, ja ho veieu, pròpies d’una època en què una determinada moral puritana afectava tots o gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana.Dèiem abans que, en un primer moment, desconeixíem el lloc on feien signar aquest contracte a les mestres, però si una altra cosa té Internet és que hi pots trobar respostes a gairebé tot. I, naturalment, així va ser: hi vam trobar que aquest paper infame va sorgir d’algunes ments malaltes als Estats Units als anys vint, segons es va recollir en el llibre Maestros i textos, de Michael Apple, sobre l’educació en aquest país, publicat el 1989 per Paidós. Les mateixes ments que, un segle després, tenen la barra de proclamar encara que la teoria de l’evolució és mentida quan la realitat demostra cada dia tot el contrari: tothom evoluciona, menys els intolerants i els ancorats en el passat. (Publicat a Presència número 1790 de 18 a 22 de juny de 2006)

1 Comments:

At 10:09 p. m., Anonymous Rosa said...

llegint aquest post he recordat que fa poc vaig veure aquest contracte, ens el va facilitar la professora de la facultat per què estavem tractant el tema de la feminització de l'educació

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home