dimecres, de setembre 13, 2006

Més sobre Cristòfor Colom. Quan ara fa uns mesos vam tancar el dossier sobre la catalanitat de Cristòfor Colom que aquesta revista va publicar coincidint amb els cinc-cents anys de la mort de l’Almirall, no hauríem pas pensat que poques setmanes després tindríem sobre la taula noves publicacions, des de llibres fins a articles, com fer-ne un altre dossier. Bé, potser exagero, però és evident que l’interès per la figura de Colom segueix molt viu. Suposo perquè es tracta d’una espècie d’expedient X, una d’aquelles coses envoltades de misteri sobre les quals es permès de fer córrer múltiples teories. Colom és, no ho oblidem, després de Jesús, el personatge històric sobre el qual s’han escrit més llibres, la qual cosa vol dir milers. En tot cas, avui només es tractava d’apuntar en quines de les novetats de les quals us parlava val la pena d’entretenir-se, encara que no només sigui una estona, i en el cas, naturalment, que tingueu un mínim interès en la figura de l’Almirall, la qual cosa no és pas ni obligatòria ni essencial.Una de les novetats més destacades –a part de la publicació de la Historia del Almirante, de Ferran Colom, en castellà i a Planeta, i d’un llibre de la genovista Consuelo Varela, La caída de Cristóbal Colón, sobre la detenció de l’Almirall l’any 1500, en el que és l’inici del desprestigi de Colom per la corona espanyola– és la reedició del llibre Cristófor Colom fou català, del peruà Lluís Ulloa, publicat el 1927 i que durant tot aquest temps ha estat com una espècie de far que ha guiat els diferents investigadors interessats en la catalanitat de Colom. El volum l’ha editat l’editorial Base, vinculada a la família de Jaume Sobrequés, director del Museu de Història de Catalunya, i un dels pocs historiadors oficials que s’han atrevit a donar suport públic a Jordi Bilbeny i la seva gent, en les seves investigacions sobre catalanitat de Colom i de tota l’empresa de la descoberta d’Amèrica. De fet, Bilbeny i els seus socis aplegats en el Centre d’Estudis Històrics (www.histocat.cat) són alguns dels que han aportat novetats en el tema, algunes de les quals, de caire molt revolucionari, com la que manté que Colom no va morir a Valladolid sinó a Barcelona i que va ser enterrat a la catedral de la capital catalana. Les argumentacions de Bilbeny, com sempre aparentment molt contundents, les podeu llegir al web de la seva fundació.Qui tampoc s’ha estat quiet aquests mesos són la gent del Centre d’Estudis Colombins –més moderats que Bilbeny i companyia–, que han obert finalment pàgina web a www.cecolom.cat, gairebé coincidint amb la celebració de tres jornades en les quals es va informar sobre els estudis sobre la llengua de Colom fets pel professor de la UPF Lluís de Yzaguirre i sobre com van els estudis sobre l’ADN recollit a uns dos-cents catalans de cognom Colom. Sobre aquest punt, tot fa pensar que caldrà esperar encara algunes setmanes per saber-ne els resultats definitius i entre alguns investigadors catalans hi ha fins i tot el temor que els científics espanyols acabin girant la truita en favor seu. «Encara seran capaços de fer-los públics el 12 d’octubre i de dir que era espanyol. De Barcelona, però espanyol», ha assegurat més d’un amb la boca petita. I és que, com veieu, tenim Colom per estona. (Publicat a Presència, número 1800, de 27 d'agost de 2006)

posted by Miquel Riera @ 1:24 p. m.