dilluns, de novembre 06, 2006

Cap el "catanyol". Sento per la ràdio un anunci de la multinacional Coca-Cola i, tot i que d’entrada sembla ben normal, quan l’escolto de nou, al cap d’uns dies, m’adono que hi ha alguna cosa en l’aspecte lingüístic que hi grinyola. Al tercer cop no falla, i és llavors que veig clarament què em fa mal a les orelles: el locutor diu les a de CocaCola com si parles en castellà, és a dir no les diu neutres com un servidor. Penso, llavors, que potser el problema és que el noi parla habitualment català occidental, però aviat em queda clar que no és el cas. El locutor pronuncia perfectament les vocals neutres i només en dir la paraula Coca-Cola posa èmfasi a pronunciar les a ben obertes. És a dir que aquella pronuncia castellana, per dir-ho d’alguna manera, és ben volguda. Per part de qui? De la mateixa companyia? Com ja va fer fa anys Telefónica, que no vol que la marca es pronunciï en català i fa posar l’accent tancat i no obert, com correspondria a l’ortografia nostrada. Ho simplement ha estat el director de l’anunci qui ha demanat que Coca-Cola no es pronunciï amb la vocal neutra?Bé, tant li fa. O no, perquè em sembla que l’anècdota és ben reveladora de cap a on va el català, que sí que és cert que es parla, s’escolta i es llegeix més que mai, però també és evident que pel camí estem perdent bous i esquelles. I no parlo ja d’expressions o paraules que simplement s’han deixat de dir i que les noves generacions ni tan sols coneixen. Sinó de la incorporació de frases i mots provinents directament del castellà, com això de pillar-ho tot, o això altre d’emputxar, per no parlar de les desenes de barbarismes que s’escolten cada dia no només al carrer sinó també a les notícies de molts mitjans de comunicació.Un col·lega periodista més aviat pessimista pel que fa al futur de la llengua catalana comentava l’altre dia que el català tindrà una transformació similar a la del gallec. És a dir, s’assemblarà tant al castellà que els castellans l’entendran perfectament. «Llavors s’hauran acabat definitivament els problemes de convivència a l’Estat», deia irònicament l’amic.La cirereta de tot plegat pot ser la investidura de José Montilla com a president de la Generalitat. Ja sé que molts em qualificaran d’integrista de la llengua, però, francament, a quin país normal permetrien que el seu president parlés malament la llengua pròpia? Us imagineu un president de França no pronunciant bé el francès? O el britànic no parlant l’anglès com el millor? I un d’espanyol? Val més no pensar-hi. Per cert, un avanç del futur del català –o potser que comencem a parlar de catanyol?– és el verb recortar amb què ens va obsequiar el presidenciable Montilla en el debat de l’altre dia a TV3. «Per empeçar a tirar cohetes», que potser direm d’aquí a alguns anys. Si no hi posem remei, naturalment. (Publicat a Presència número 1809, del 27 d'octubre al 2 de novembre de 2006)

posted by Miquel Riera @ 1:29 p. m.