s inicis d’aquest art fins als anys vuitanta del segle passat. Repassar aquest el llibre és com fer un viatge en el temps, amb fotografies impressionants, per exemple, de Rio de Janeiro sense cap dels seus gratacels; o dels independentistes cubans que van lluitar contra els espanyols el 1898; o de les classes altes de Medellín, a Colòmbia, lluint els seus últims models de vehicle a l’hipòdrom, a mitjan anys trenta.En el catàleg, però, hi destaquen, per damunt de la resta, les fotografies de dos autors, unes obres que em van impactar des del primer moment i que aquests dies, preparant aquest article, he tornat a recordat.Les primeres són les fotografies del mexicà Agustín Víctor Casasola, autor d’algunes de les instantànies més conegudes a la revolució mexicana, com aquella de l’Adelita de la cançó enfilada dalt d’un vagó de tren, aquella altra dels germans Zapata amb les seves dones o una en què es veu un falsificador de moneda somrient i amb una cigarreta a la boca, just abans que el vagin a afusellar. N’hi ha moltes més, naturalment, entre altres, una en què les tropes revolucionàries embarquen cavalls en un tren i en la qual destaquen, per damunt de tot, els barrets mexicans il·luminats pel sol. Una cerca ràpida a la xarxa us permetrà veure-les quasi totes. Les altres fotografies que em van impactar són les d’un fotògraf peruà: Martín Chambi, de qui ara justament els diaris han tornat a parlar arran d’una exposició que se li dedica a Nova York, culpable també que hagi retornat sobre el catàleg.De Chambi em van impressionar gairebé totes les fotografies seves que
hi havia a l’exposició madrilenya, però la que il·lustra aquest article «Boda de Don Julio Gadea, prefecto de Cuzco» (1930), encara em té el cor robat, sobretot pel tractament que l’artista hi va fer de la llum, però també per la posició i la potent mirada dels personatges.Chambi (1891-1973) va ser el primer fotògraf indígena d’Amèrica Llatina. Va arribar a la fotografia de casualitat, com a ajudant del fotògraf de la mina on treballava el seu pare. Més tard es va establir a Cuzco, on va treballar fins a la seva mort. La seva càmera va donar a conèixer al món l’esplendor de les ruïnes de Machu Picchu i de la seva ciutat, però també de la societat peruana de l’època, en unes fotografies de gran qualitat en què destaca l’ús dels clarobscurs i una mirada allunyada del colonialisme predominant encara a l’època. Les obres de Chambi són també gairebé totes a la xarxa. Avantatges de viure en l’època d’Intern. (Publicat a Presència, número 1810, de 3 al 9 de novembre de 2006)
posted by Miquel Riera @ 1:41 p. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home