Anar gastant.- Sóc conscient que amb l’article d’avui no descobriré res de nou, però almenys deixaré constància de la infinita capacitat de la informàtica per aconseguir fer-nos gastar diners en programes o en ordinadors nous. No hi ha cap altre sector en què les innovacions tecnològiques, siguin de software o de hardware, tant li fa, aconsegueixin, primer de tot, turmentar els usuaris perquè res no funciona igual de ràpid i bé com quan vam estrenar l’aparell, i en segon lloc, fer que la gent frisi per canviar d’ordinador a veure si així se li acaben ràpidament els problemes. En teoria, cada actualització és per millorar –i no negarem que els ordinadors d’ara tenen moltes més prestacions que no pas fa cinc anys enrere, per exemple– . Però, no creieu que ja hem arribat a un punt en què, per dir-ho d’alguna manera, ja podem fer amb els PC totes aquelles coses que fa un temps ens dèiem que podríem fer -com ara processar-hi fotografies, escoltar-hi música, jugar-hi amb els videojocs més complexos o veure-hi pel·lícules– però que no podíem fer justament perquè ni la tecnologia ni els programes no ho permetien?
Però, és clar, sovint ens oblidem que estem en una societat consumista i que el que més interessa és que consumim. Amb la introducció del nou sistema operatiu Vista de Microsoft, per exemple, els experts calculen que per cada euro que es gasti la gent instal·lant-lo, se’n generaran cinc o sis més de negoci. Uns euros que no sortiran de la butxaca del senyor Gates ni, naturalment, dels fabricants d’ordinadors. Ja ens podem preparar, doncs, per anar rascant-nos la butxaca per poder instal·lar més memòria, processadors més potents o el que sigui que faci que l’ordinador de casa –aquell que vam comprar encara no farà dos anys per Reis i que vam trobar el més avançat del món– ja no respongui com cal a les novetats del programari i de la tecnologia.
Aquests dies hem fet la prova, per exemple, a la plana del fabricant Dell, la multinacional que ven ordinadors per internet. Els models que hi ha a la venda encara no porten el Vista, però, mentre l’usuari es va configurant l’ordinador que es voldria comprar, li recorden constantment que si al març, quan es començarà a distribuir el nou sistema operatiu, el vol instal·lar, caldrà que tingui –i per tant adquireixi ara– molta més memòria o un processador infinitament més potent que, per exemple, el que tenia l’ordinador que vam dur a la deixalleria el gener del 2004, una meravella de la tècnica comprada en l’inici del nou segle i esdevinguda obsoleta quan encara no havia ni començat a caminar.
Mireu, un servidor no és pas que estigui en contra dels avenços tecnològics, més aviat n’està encantat, però em fa l’efecte que, si els nostres avis tornessin al món per un moment, quedarien ben esparverats de com ens desfem d’aparells que ens han costat els estalvis d’uns quants mesos. Potser el món no ha trobat una altra manera de funcionar, però, francament, no tinc cap dubte que no és pas la millor. (Publicat a Presència, número 1815, del 8 al 14 de desembre de 2006)
posted by Miquel Riera @ 3:53 p. m.
3 Comments:
L'adreça que surt a sota de la teva fotografia a la revista Presència és incorrecta.
Hi falta un punt entre hsapiens
i blogspot.
Joaquim P. (Vic)
Gràcies Joaquim. Ja està arreglat.
Miquel
La meva croada ha arribat fins aquí. Sóc jo,el pesat de Star Trek.
Gràcies per tenir la paciència de respondre'm. A Star Trek també hi ha metges,però no són tan grollers com el doctor House.
Viu molt de temps i prospera.
Joaquim P.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home