La nevada del 1947.- Fa uns dies es van complir seixanta anys de la nevada del 1947, una de les més importants que han caigut a les comarques gironines els últims cent anys. En vam publicar un article a El Punt.
"Fa 60 anys sí que va nevar"
La gran nevada del 25 de gener de 1947 i dies posteriors va deixar gruixos de més d’un metre a molts indrets de les comarques gironines i va fer tallar carreteres i vies de tren. Moltes poblacions també es van quedar sense electricitat
«Vam obrir la porta i no es veia el carrer. La tramuntana havia acumulat la neu fins a una altura de més de dos metres davant de casa. I al mig del carrer, la neu t’arribava fins a la cintura.» Aquesta anècdota que un servidor recorda haver sentit explicar al seu pare, veí de Torroella de Montgrí, reflecteix perfectament quins van ser els gruixos de la gran nevada caiguda el gener de 1947 arreu de les comarques gironines, però amb especial incidència a l’Empordà, el Gironès i el litoral de la Selva. La nevada, la més important del segle passat, va ser el producte d’una gran depressió atlàntica que es va situar al nord del Marroc i que va carregar-se d’aire humit de la Mediterrània i d’aire fred de Sibèria. La neu va caure a partir de la nit del dijous dia 24 –i en alguns llocs ho va fer durant més de quaranta hores de manera ininterrompuda, acompanyada de fort vent–, i no va desaparèixer fins ben bé al cap de molts dies, –de fet, va tornar a nevar en diferents ocasions fins al dia 31–, en una situació que va ser comuna a tot Europa.
La premsa de l’època, el diari Los Sitios, més preocupada a lloar el règim que no a explicar els problemes reals del país, no es va fer ressò de les importants conseqüències de la nevada fins al cap de tres dies, el dimarts dia 28. «El gruix de la capa de neu va assolir 1,60 i 1,75 metres a les comarques de Palamós i la Bisbal», recollia en un titular el diari, que també parlava que la nevada havia estat molt intensa al Pirineu i a indrets de la costa, com Portbou i Roses, i de les nombrosos carreteres tallades arreu «a causa de la gran quantitat de neu», així com de la falta de subministrament elèctric a moltes poblacions.
A Girona ciutat també va nevar i una gelada posterior va agreujar encara més la situació, tot i que els gruixos no van ser tan importants com a la costa i aviat la «Brigada Municipal d’Obres va procedir a retirar la neu dels carrers, cosa que va ser molt elogiada pels veïns», segons recollia el diari gironí.
Les comunicacions entre la costa i l’interior van trigar prop d’una setmana a restablir-se, tant a la carretera de la Bisbal, com a la de Llagostera, a causa de la neu acumulada.
«Els avis de la Bisbal no recordaven haver vist mai una cosa així», recollia el corresponsal de la capital baix-empordanesa en una crònica a Los Sitios.
Aillats al carrilet
Setze viatgers del carrilet de Girona a Sant Feliu de Guíxols van passar dos dies aïllats al tren prop de l’estació de la Font Picant, a Solius. El comboi havia sortit de Girona la tarda del dia 25 i el temporal el va aturar abans d’arribar a Santa Cristina d’Aro. Segons la crònica periodística, hi havia tanta neu que del tren només s’en veia la punta de la xemeneia. Es veu que els passatgers van poder sobreviure gràcies als queviures que portaven dos passatgers i que anaven a vendre a Sant Feliu. El maquinista va caminar fins a Sant Feliu a buscar ajuda.El tren de Girona a Palamós també va quedar aturat per la nevada i només va poder circular al cap d’una setmana.
(A la fotografia, la neu acumulada a la plaça dels Tapers, de Palafrugell, el 25 de gener de 1947. Fotografia cecida per l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Bruguera)
L'article també el podeu trobar aquí:
http://img252.imageshack.us/img252/4617/nevada1947bp5.jpg
posted by Miquel Riera @ 6:16 p. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home