dimecres, de gener 31, 2007

A favor dels homes del temps. La setmana passada ha estat marcada per la incertesa meteorològica. La possibilitat de nevades a cotes baixes i l’arribada, per fi, del fred després d’un inici d’hivern primaveral van portar la informació sobre el temps a primera línia. Des de ben bé una setmana abans que es produís el canvi, els homes del temps van anunciar-nos que ens preparéssim per al temporal i que, sobretot, ja podíem anar a treure de l’oblit dels armaris la roba d’abric. També ens advertien que hi havia moltes possibilitats que nevés amb certa abundància arreu del país.
Per qüestions evidents, això que nevi en llocs on habitualment no ho fa és una cosa que, per dir-ho d’una manera simple, excita el personal. La mainada, perquè sap que segurament se suspendran les classes i que s’ho passarà d’allò més bé jugant amb la neu, i els grans perquè, no cal que ens enganyem, a tothom li ve de gust un canvi en la rutina diària. Ningú no pensa, excepte potser qui ha de pensar-hi i encara, ens els inconvenients de tota mena que una nevadeta de res sol provocar al país, on no estem ni avesats ni acostumats al fred, ni a conduir amb una mica de neu a la carretera, ni a prendre les mesures mínimes per evitar el col·lapse circulatori quan això passa.
La setmana passada, els meteoròlegs van anunciar que nevaria i no ho va fer. Almenys en la quantitat i en l’extensió amb què semblava que ho faria. I per això ara són l’ase de tots els cops. Que per què van anunciar-ho si no ho tenien ben clar. Que no veien que creaven alarma social? Que com és que la televisió dedica tant d’espai a parlar del temps. Que si sempre passa el mateix...Que per què van dir-ho si no ho tenien ben clar? Doncs, és clar sí que ho tenien ben clar. Fins allà on ho podien tenir, de ben clar, tenint en compte que el temps que farà a la nostra zona és una de les coses més difícils de predir –per la influència del mar i de les grans muntanyes– i que es tractava d’una situació molt peculiar, amb una depressió més aviat petita i de direcció impredictible, com va reconèixer Francesc Mauri a TV3. I considerant també que, a menys de dos dies vista, gairebé tots els models informàtics de predicció meteorològica –que actualment són molts i molt bons– estaven d’acord que el Principat seria una de les zones més afectades per la neu i el fred. I l’alarma social? Quina alarma social? Un augment de les converses sobre el temps a la feina i als ascensors és alarma social? I què hauria passat si al final hagués nevat fort al Principat? No hi hauria hagut queixes llavors? Quants cops no ha passat que s’ha avisat, s’han emès avisos oficials i, tot i això, la gent ha sortit a les carreteres o s’ha enfilat a les muntanyes?
I l’última cosa. Com és que la televisió dedica tant temps a parlar del temps? Doncs perquè és de les coses que interessa més la gent, i l’audiència puja i la publicitat contractada, també. És clar que si parlessin de sexe, les audiències pujarien encara molt més, i ja estem d’acord que no es tracta d’això. Però també és cert que parlar i informar del temps no fa cap mal i, com a mínim, ens pot alegrar el dia saber, per exemple, que finalment plourà, que prou que convé a tot el país. I encara que finalment no ho faci. (Publicat a Presència, número 1823, del 2 al 8 de febrer de 2007)

posted by Miquel Riera @ 6:00 p. m.