dijous, de març 15, 2007


"Banderas al viento..." La frase formava part d’una cançoneta feixista que ens van fer aprendre de petits a l’escola. La vam cantar tantes vegades que encara en recordo alguns fragments. Com els que em van venir al cap aquest cap de setmana després de veure la munió de banderes espanyoles desplegades pel PP en la seva manifestació de Madrid contra el govern de Zapatero, contra ETA, però sobretot a favor que res pugui canviar a l’Estat espanyol. Perquè no ens enganyem, ETA o les mesures preses pel govern socialista són només l’excusa dels populars per reprendre la seva idea d’«una España grande y libre», com la que tant agradava als que ens obligaven a aprendre les cançons del partit únic falangista a l’escola on, malauradament, ens va tocar aprendre. És el problema de no haver fet prou bé la transició. És el problema que tenim pel fet que la dreta política i econòmica que es va aprofitar del franquisme i el va beneir i li va donar ple suport, acceptés a contracor portar la democràcia a l’Estat. Però també és el problema que tenim pel fet que la resta de forces polítiques, per tal que justament la dreta no s’empipés, van abaixar el cap sense gairebé ni pensar-s’ho i van acceptar –n’hi ha que diran que potser no els quedava cap més remei, però cada cop tinc més clar que això no era així– una transició durant la qual el règim i els seus elements no van ser ni purgats, ni condemnats, ni tan sols obligats a protagonitzar el més mínim acte de penediment. És per això que ara no tenen cap problema a tornar a mostrar-se com realment són: uns intolerants que no accepten les regles del joc democràtic; uns farsants que encara no han paït que van perdre unes eleccions perquè van voler enganyar la gent i uns antidemocràtics perquè, en definitiva, en el que creuen menys és en la democràcia, de la qual cosa han donat proves ben diverses al llarg d’aquests mesos. Potser menys els polítics populars, però sí els seus militants i molt més els seus altaveus mediàtics, com aquest feixista de nom Jiménez Losantos, rei indiscutible de l’insult barat, abanderat de la mentida, manipulador de consciències i del qual encara no s’entén –o potser sí– que tingui el suport d’una Església espanyola que encara va fer menys la transició que la resta de la societat. Ja veig que gairebé m’he posat al seu nivell, però és que em sulfura tanta hipocresia, tanta comèdia barata, tant poca maduresa política que no els permet acceptar que ni tothom és com ells –en tots els sentits–, ni tothom pensa com ells.
I malgrat això, no voldria oblidar-me del PSOE, que, en nom de la democràcia i amb les armes d’aquesta, sovint aconsegueix llimar els nostres drets nacionals molt més que no pas els cridaners que li fan d’oposició. Només cal veure com van passar el ribot a l’Estatut català o com ja tenen a punt una nova llei per harmonitzar totes les competències de les comunitats autònomes. La qual cosa fa tanta o més por que les banderes voleiant de la fotografia que il·lustra aquest article. O potser més, perquè no els veus a venir i els polítics d’aquí no dubten a mostrar-los el seu somriure més seductor. (Publicat a Presència, número 1829, del 16 al 22 de març de 2007)

1 Comments:

At 12:39 p. m., Anonymous Anònim said...

Sí. Mentre alguns segueixen l'estratègia socialista de badar mirant les banderes del PP (com si les seves fossin altres!!!) ells aprofiten la badada per a posar els advocats de l'Estat a treballar per a l'anorreament nacional de Catalunya. Això sí. La lletania que no falti: "el PP és molt dolent".

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home