El gran germà actualitzat. Sempre he pensat que si amb programes com ara el Google Earth o similars gairebé et pots veure al balcó de casa llegint un llibre, què no deuen poder veure, per exemple, els militars nord-americans o les principals agències internacionals d’espionatge? Francament, fa una mica de basarda pensar que algú es pot ficar dins la teva intimitat i controlar què fas i cap on vas. Estem en un món on la visió del gran germà de George Orwell s’ha fet realitat, encara que sovint sigui ben diferent de com el va imaginar el gran escriptor britànic.És el cas, per exemple, que li està passant a una noia nord-americana, de nom Allison Stokke, que, segons expliquen, s’ha convertit en tota una celebritat a internet. Només cal, de fet, posar el seu nom al cercador Google i veure que hi ha prop d’un milió d’entrades. Però qui és Allison Stokke? Doncs té divuit anys, és de Califòrnia, més aviat guapa, i practica el salt de perxa, una especialitat atlètica en la qual va ser campiona dels Estats Units l’any 2004. Massa res, com dèiem, que la diferenciï de milers d’altres noies d’arreu del món. Per què, doncs, s’ha fet famosa de la nit al dia? Tot va començar quan el responsable d’un bloc d’esports de Nova York, que rep més d’un milió de visites al mes, va decidir publicar la fotografia d’Allison fent salt de perxa. Des de llavors, la noia ja no ha pogut viure tranquil·la, en una nova demostració del poder de la xarxa. Correus electrònics, trucades de periodistes d’arreu del món, webs de fans i el pare de l’Allison de bòlit intentant aturar el fenomen –vigilant sobretot que la noia no aparegui en pàgines de contingut sexual, que es veu que ja s’ha donat algun cas– és el dia a dia d’aquesta nova estrella de la xarxa, sorprenentment a contracor.
Però a internet s’hi pot aparèixer també per mitjà d’una nova aplicació de Google Maps, en què els internautes poden anar a peu pel carrer per San Francisco, Las Vegas o Nova York. Una aplicació que ja ha provocat unes quantes protestes, sobretot d’aquells a qui han «enganxat», per exemple, entrant en sex-shops. És, com deia algú, una espècie de gran germà una mica tonto, perquè et vigila sense saber exactament ni per què.
Un expert comentava l’altre dia, a propòsit de les nombroses càmeres de videovigilància que hi ha arreu, que es veu que la llei oblida a anunciar quan hi ha una càmera i que l’usuari pot demanar de veure la imatge que n’han tret d’ell. És evident que ningú utilitza aquesta prerrogativa, que queda molt bé, però que ja es veu que és pur paper mullat. Com també em fa l’efecte que ho són aquests papers que et fan signar a les escoles segons els quals permets que les fotos dels teus fills apareguin als webs del centre. Es veu que hi havia pares que s’havien queixat. Pares que ara potser tenen fills que tenen un bloc d’aquests que tenen gairebé tots els adolescents –en diuen fotologs– i on pengen les fotos que es fan i que fan als seus amics. Fins que algun dia els passi com a l’Allison Stokke. (Publicat a Presència número 1841 del 8 al 14 de juny del 2007)
posted by Miquel Riera @ 9:59 a. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home