dilluns, de setembre 10, 2007

Comentaris. Jo no sé vosaltres, però jo, cada cop que m’entretinc una estona a llegir els apartats de comentaris que apareixen sota moltes de les notícies dels diaris electrònics, gairebé caic a terra de l’esglai que em provoquen alguns dels textos anònims. I no pas perquè, evidentment, no estigui curat d’espants, ni perquè em sorprenguin determinades opinions xenòfobes –i em quedo curt amb la definició–, sinó perquè no acabo d’entendre com mitjans que es volen i s’anomenen seriosos permeten publicar-les. Deu ser que a internet tot és permès, encara que amb aquesta premissa es degradi fins a nivells insòlits la qualitat del mitjà o que es pensin que així atrauran més lectors a les seves pàgines digitals.
Als mitjans del país, per exemple, sigui quina sigui la notícia –tant li fa que parli del succés més trivial com d’una polèmica política–, no hi falta mai alguna discussió sobre la relació Catalunya-Espanya, impulsades en general per individus amb opinions anticatalanistes i més aviat de la línia «emprenyats amb tot i amb tothom» tipus Ciutadans, per dir-ho d’alguna manera, que aprofiten la més mínima escletxa per carregar contra els catalans, el seu govern i les seves institucions. Sovint penso que tot plegat és com si en Jiménez Losantos i els seus sicaris s’hi dediquessin a ple temps de tan grosses que n’arriben a sortir a vegades, insults inclosos. Endinsar-se en la lectura de desenes, centenars, d’aquests comentaris, és una bona mostra per comprovar com les campanyes mediàtiques endegades durant la reforma de l’Estatut pel Partit Popular i els seus afins han donat els seus fruits, i de quina manera! I per veure també com la ignorància genera uns sentiments que fan por. Sort n’hi ha que no tenen armes ben a prop, perquè em fa l’efecte que poc els costaria convertir el nostre pacífic país en una rèplica de la Bòsnia dessagnada als anys noranta. De fet, ja ho expliquen, que a l’antiga Iugoslàvia la violència entre uns i altres es va començar a manifestar primer en les petites coses quotidianes i, en principi, més innocents, com ara els partits de futbol.
És curiós, deia abans, com és que els mitjans s’obren sense problemes a l’opinió desaforada de qualsevol palangana. Cert que internet, amb la seva inacabable amplitud d’espai, ho permet, però em fa l’efecte que, de la mateixa manera que es controlen els continguts destinats als lectors en les edicions impreses, també s’hauria de fer el mateix amb les edicions digitals, si no volem que aquestes esdevinguin simples reculls de notícies amanits amb quatre opinions tronades.
Que no s’entengui ara que menyspreo allò que els lectors puguin dir, ni que vulgui tancar portes allà on ha costat tant que se n’obrissin, però una cosa és un fòrum sense control on tothom qui vol s’insulta i queda més descansat, i una altra, unes publicacions que haurien de mantenir uns mínims nivells de seriositat i rigor. Pel bé de tothom, periodistes i lectors. (Publicat a Presència, númer o1854, del 7 al 13 de setembre de 2007)

posted by Miquel Riera @ 3:50 p. m.