dilluns, d’octubre 15, 2007

Fins i tot a França. En la pàtria virtual en què estem instal·lats alguns catalans –segons la definició acusació que en vam fer l’altre dia, referida a tots aquells que ens preocupem constantment pels símbols o per la llengua del país. En la pàtria virtual en què estem instal·lats, doncs, alguns catalans, deia, hi ha notícies provinents del món real que et demostren dia a dia que, efectivament, potser sí que hi ha problemes més importants per a la supervivència individual i col·lectiva que els provocats per una jutgessa que obliga un testimoni a parlar en castellà o pel ministre de torn que no vol retornar els papers privats que queden a Salamanca. Però que també n’hi ha d’altres que t’acaben de confirmar definitivament per què cal preocupar-se per tot això que alguns troben tan poc important, malgrat que t’hi juguis el futur com a país.
És com això que hem sabut ara fa poc sobre les matrícules dels cotxes francesos, que podran portar finalment distintius regionals, a diferència dels d’aquí, que, tot i els compromisos d’alguna antiga conselleria d’Interior i d’un exministre de l’Interior, continuen amb la «E» d’Espanya ben gran i a sobre et multen si t’hi poses la «C» de Catalunya, per exemple.
Tots n’heu vist, de cotxes francesos, suposo. Abans i de nit, es distingien per portar els llums de davant de color groc, herència d’una decisió militar de la Primera Guerra Mundial per tal de distingir els combois propis dels de l’enemic. Pel que fa a les matrícules, les posteriors són encara de color groc, diferents de les de la resta de la majoria de països europeus, on les lletres negres sobre fons blanc s’han acabat imposant per decisió comunitària. Ara a França també acabaran adoptant aquest tipus de matrícules i el govern de París, com no podria ser d’una altra manera, les volia uniformes, a l’estil d’aquí. A l’Elisi, però, no comptaven que les províncies es revoltarien i que el número del departament que, de tota la vida, han portat a la dreta de les plaques ha esdevingut, amb el pas dels anys, tot un símbol d’identitat. Com podran, doncs, renyar els cotxes de París que en facin alguna per alguna carretera departamental, si aquests no duen el famós «75»? O com passaran l’estona pares i fills intentant endevinar de quin departament és el cotxe que circula davant seu a l’autopista? Al final, les protestes han convençut l’Elisi, que ha autoritzat els departaments i regions a col·locar un distintiu a la part dreta de les plaques. Allò que demanàvem, doncs, aquí i que també han fet a Alemanya o a Itàlia, un dels estats europeus més centralistes, com és el francès, també ho ha concedit. Les xapes franceses portaran, doncs, banderes bretones o corses –potser fins i tot la catalana–, ai las!, mentre que aquí ja ens hem resignat a la uniformització de la «E». Tot plegat deu ser que els venedors de cotxes de segona mà francesos no tenen tant poder com els d’aquí. O potser que en Sarkozy i els seus ministres han vist clar que amb el vot de les províncies no s’hi juga i que a França, malgrat tot, també compten. (Publicat a Presència, número 1959, del 12 al 18 d'octubre de 2007)

posted by Miquel Riera @ 12:38 p. m.