dilluns, de novembre 26, 2007

Excés de pes. Ara fa uns dies vaig tenir la mala idea de traginar uns metres la motxilla escolar d’un dels nois de casa. Des de llavors que la lumbàlgia no m’abandona! Exagero, evidentment, però aquella bossa pesava gairebé vint quilos, la qual cosa, em diuen, es veu que és el més normal del món entre els estudiants de primària i de secundària. El pes d’aquella motxilla superava amb escreix el que recomanen metges i associacions de pares: que les bosses escolars no pesin més del deu per cent del pes total dels estudiants. És a dir, un estudiant de primer d’ESO, d’uns dotze anys d’edat i de quaranta a cinquanta quilos de pes, com a màxim hauria de portar una motxilla d’entre quatre i cinc quilograms. Però això, com sabem prou bé pares i mares i, naturalment, els mateixos nens, no és de cap manera el més habitual.
El problema és que els estudiants no se’n surten. Per molt que ho intentin, no aconsegueixen reduir el nombre de llibres que s’han d’endur a casa. La falta d’armariets per als objectes personals als centres de secundària i els inevitables deures diaris són els principals obstacles que hi troben, als quals cal afegir uns llibres cada cop més gruixuts i l’obligatorietat d’utilitzar llibretes gairebé gegants per a les diferents assignatures.
A França, la preocupació pel tema ha acabat en una campanya a les escoles i instituts que s’està desenvolupant aquests dies. En arribar als centres, els alumnes tenen la possibilitat de pesar les seves bosses en unes balances que s’hi han deixat. Els números, naturalment, no surten en la majoria dels casos, i gairebé tots els nens porten a la motxilla fins a un trenta per cent més del pes recomanat.
A Itàlia, el problema ha arribat ja al Congrés del país, que acaba d’aprovar un projecte de llei en el qual es compromet a instituir una comissió científica que estudiarà el pes màxim que poden portar els nens a les seves motxilles. Es veu que a Itàlia el 64,19 per cent dels estudiants tenen problemes d’esquena i que almenys un 10 per cent d’aquests tenen el seu origen en el pes excessiu que porten a la motxilla. El projecte de llei italià preveu diferents mesures que solucionar el tema, com ara l’obligació que hi hagi més armariets al centres, que les motxilles estiguin més adaptades al pes que s’hi introdueixi o que els editors intentin fer els llibres més prims. Tot plegat per posar fi a un problema que és, sobretot, una bestiesa, des del punt de vista mèdic o des del punt de vista que es contempli. I una bestiesa que no sembla immutar pas gaire la comunitat educativa del país, prou preocupada per altres problemes, com ara la creixent indisciplina i el fet que no surten de cap manera els números pel que fa al nivell dels nostres joves, a la cua d’Europa en moltes de les matèries bàsiques. L’únic consol que ens queda és pensar que aquests llibres que ara traginen amunt i avall els nostres adolescents seran segurament, en la majoria dels casos, els últims que tocaran en la seva vida, perquè, com han deixat ben palès les darreres estadístiques fetes públiques, aquí només llegeixen quatre saberuts... (Publicat a Presència, número 1861, del 26 d'octubre a l'1 de novembre de 2007)

posted by Miquel Riera @ 4:54 p. m.