dilluns, de novembre 26, 2007

Feixistes. Si només es dediquessin a muntar desfilades patètiques com la de diumenge passat al Valle de los Caídos, no passaria res, naturalment. El problema és que els grups neonazis i feixistes a l’Estat espanyol fan alguna cosa més que desfilades: són els culpables dels més de quatre mil incidents racistes, xenòfobs, homòfobs i contra indigents que es produeixen cada any, segons Moviment contra la Intolerància, una ONG que, i això és molt més greu, ha comptabilitzat més de setanta morts per neonazis des de l’assassinat de la dominicana Lucrecia Pérez a Madrid, l’any 1992. L’últim, el jove de setze anys Carlos Javier Palomino, mort a punyalades per un neonazi ara farà quinze dies en un vagó del metro de Madrid. L’autor de la mort és un militar, que també va ferir greument un altre dels joves que acompanyava Carlos Javier.
És curiós com han tractat aquesta notícia els mitjans de comunicació. Algunes televisions, fins i tot, van presentar la mort del jove com el fruit d’una baralla entre «bandes»! D’altres, com TV3, gairebé van ignorar-la i no n’han parlat fins que la colla de brètols que, en teoria, protestaven per la mort d’en Carlos Javier ara fa una setmana a Barcelona es van dedicar a trencar mobiliari urbà, a destrossar comerços i bars i a intentar atonyinar els Mossos d’Esquadra. Només a Cuatro, Iñaki Gabilondo va aprofitar per denunciar la impunitat amb què actuen molts d’aquests grups neonazis i per dir que, quan es vulgui actuar, segurament ja serà massa tard.
De tot plegat, i no sé ben bé per què, em va quedar la sensació que si de la mort d’en Carlos Javier hi hagués hagut imatges, com va passar amb l’energumen de Santa Coloma de Cervelló que va agredir una noia equatoriana, doncs, que la notícia ens l’hauríem hagut de menjar per esmorzar, per dinar i per sopar. Són així de simples les coses a les televisions, per dir-ho de manera planera. I la resta de mitjans tot darrere ben servils. Potser també se n’hauria parlat més del cas si la víctima hagués estat d’origen estranger. Llavors, les tertúlies haurien vessat de salvadors de nouvinguts, amb raó, naturalment, però també carregats de falses manies pseudoprogressistes. Em sembla que ja ens entenem.
En tot cas, el que sí que és sorprenent és que cada cop que els neonazis es manifesten, siguin els que protesten contra ells els qui acabin rebent per part de la policia. Ha passat, sovint, per exemple, al Vallès, on els grups nazis han fet de les seves durant anys amb l’empara més o menys encoberta de les forces d’ordre. I ha passat també a Madrid, on les organitzacions feixistes no tenen gaires problemes a mostrar-se i actuar públicament.
I el que també és ben estrany, finalment, és que es deixin fóra de la llei els partits de l’esquerra radical basca, i bona part dels seus dirigents siguin a la presó, i que organitzacions que propugnen l’odi racial, ètnic i que es reclamen hereus d’una de les pitjors pàgines de la història de la humanitat campin lliures pel carrer. De fet, més que estrany, és terrible
. (Publicat a Presència, número 1865, del 23 al 29 de novembre de 2007)

1 Comments:

At 7:49 p. m., Blogger Manel Ferrer said...

Hola tinc un blog general i busco un periodista que fagi la cronica social de la setmana.
Si t' interesa escriume a:
dentrodeloimposible@gmail.com
Merci!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home