dijous, de març 02, 2006

Coses increïbles d'aquest país. Rebo una nota de premsa de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb una declaració oficial sobre la denominació de la llengua catalana, i en la qual es diuen coses tan òbvies i sabudes com que: «Llengua catalana o català és el nom amb què es coneix l’idioma que es parla a la Catalunya del Nord, a l’Estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer. Tanmateix, al País Valencià, per raons historicolingüístiques, la llengua catalana es denomina també valencià, no essent, emperò, aquest terme en cap cas excloent del nom genèric llengua catalana o català, nom amb que és coneguda per la romanística internacional i que, així mateix, es recull en els estatuts de les Universitats d’Alacant, de València i Jaume I de Castelló de la Plana, i en d’altres institucions valencianes en referir-se a la llengua pròpia.» Us imagineu, per un moment, que la Real Academia de la Lengua Española o els seus equivalents francesos, italians o alemanys fessin una declaració similar? Només en un país «anormal» com el nostre poden passar coses com aquesta que, francament, fan molta pena. I això que portem vint-i-cinc anys de govern «nacionalista»! Massa poc!, que deia el meu avi quan t'en passava alguna i t'havia avisat que anessis en compte. I encara n'hi ha que es queixen, estic parlant d'Espada, Boadella i companyia, una gent que s'ha tornat tan mentidera com els valencians indignes que propaguen calúmnies sobre la llengua dels seus avis i pares.