dijous, de març 16, 2006

El paradís pot ser un infern. Van ser la gent de Vilaweb –el diari electrònic de Vicent Partal i companyia sempre està molt alerta en aquest tipus de temes– els qui em van posar sobre la pista: el paradís ecològic descobert a Papua, la part occidental de l’illa de Nova Guinea –amb un piló de noves espècies animals i vegetals– és un infern per a les poblacions humanes autòctones, víctimes d’una duríssima repressió per part de les autoritats indonèsies. Papua, com la mateixa Indonèsia, van ser colònies holandeses fins a mitjan segle passat. L’any 1949, Indonèsia va assolir la independència, mentre que Papua va restar encara sota domini holandès fins al 1961, quan Indonèsia va envair l’illa i va començar una dura repressió, que encara hi continua. L’any 2000, Papua va proclamar de nou la independència, però la resposta indonèsia va tornar a ser molt dura, amb l’assassinat, entre altres accions, del líder independentista Theys H. de Eluay.La situació a l’illa ha centrat l’interès d’entitats com Amnistia Internacional o Human Wright Watch, que han denunciat, en els seus informes anuals, la repressió sistematitzada de la població civil autòctona o el fet que cada cop més s’instal·lin a Papua famílies d’origen indonesi, en un clar intent de canviar l’actual mosaic demogràfic, com està fent, per exemple, la Xina al Tibet. Així, es calcula que del poc més de milió i mig de persones que viuen a Papua, una tercera part no són ja d’origen autòcton, sinó indonesis arribats de la superpoblada illa de Java. Paràgrafs com el següent, extret d’un informe d’Amnistia Internacional, deixen ben clar el que passa a Indonèsia, evidentment, davant la indiferència dels principals actors de la política internacional: «La impunitat no és un concepte abstracte, sinó un fenomen lligat a la comissió de violacions dels drets humans, allò que dóna la confiança que no hi haurà cap càstig encara que s’eliminin els activistes polítics, s’amenaci de mort l’advocat defensor dels drets humans o es torturin els detinguts.» Més clar, l’aigua, i això que els diferents governs indonesis que hi ha hagut des de la caiguda del dictador Sukharto han promès reformes.A Papua, a més, hi ha el problema afegit, com sol ser malauradament habitual en aquests casos, que l’illa té grans recursos naturals. És el cas, per exemple, de la gran mina d’or i coure que hi té la companyia nord-americana Freeport, motiu d’importants protestes i manifestacions a Papua i Djakarta aquestes últimes setmanes. La companyia minera, que ha col·laborat amb les autoritats indonèsies en el desplaçament forçat de més de cent mil persones i que està implicada també en activitats de repressió, mou cada setmana cap a cinc milions de tones mètriques de terra, un espai com el que ocupa la gran piràmide de Keops, a Egipte. Unes xifres que ja expliquen per si mateixes el perquè de tot plegat i que no fan ser gaire optimista sobre el futur de la gent de Papua i, menys encara, de la gran diversitat biològica que hi ha a la seva terra. Temps al temps. (Publicat a Presència, número 1777 del 17 al 23 de març)

posted by Miquel Riera @ 6:45 p. m.